Franki, et volem a casa!

El dilluns passat em va despertar la notícia de l’empresonament de Francesc Argemí, el Franki de Terrassa, un incansable lluitador dels moviments socials terrassencs. La primera reacció ser d’incredulitat, no pot esser que tanquin un jove a qui tan sols acusen de treure una bandera espanyola de l’ajuntament i a més sense proves.

La incredulitat s’anava transformant però en impotència al adonar-me que era veritat, que l’havien tancat per a lluitar contra l’imperialisme espanyol i contra els seus símbols d’ocupació. Poc a poc la impotència es transformava en una solidaritat cap a ell, en una tendresa cap a la seva família, entorn social que un estat que s’autodenomina democràtic acabava de submergir a la misèria. Aquesta és la solidaritat que em porta a escriure ara, que em va portar el mateix dilluns davant la Model on estava tancat. Allà ens varem reunir centenars de solidaries amb en Franki, solidaries que tot i la impotència que pot sentir David contra Goliat hem decidit seguir endavant, lluitar per un món lliure i just, i no ens espanta la seva repressió ni les seves mentides.

Mentides com les de la premsa que titllava als concentrats de anti-sistema, desqualificant així qualsevol raó per a la concentració. No eren capaços d’explicar que havien tancat un company nostre que l’únic delicte que havia comés era defensar la llibertat dels pobles. Tampoc eren capaços d’informar a la societat que a desenes de pobles s’estaven estenent les concentracions i mostres de solidaritat amb en Franki.

Tampoc he sentit ningú qüestionar l’ultratge que significa despenjar la bandera d’un imperi que ocupa el teu poble. L’ultratge en veritat és el que significa tenir un símbol de l’estat imperialista espanyol penjat del balcó.

I per acabar una abraçada de dignitat, tendresa i resistència al Franki, a la seva cel·la de Can Brians 2, d’on ben segur estarà lluitant per a la llibertat dels pobles i persones.

Que el seu somriure ens acompanyi.

Aquesta batalla l’hem de guanyar!

Per ell, per nosaltres!

FRANKI LLIBERTAT!!!

Aturem la destrucció, defensem el territori!

Manifest de l'Assemblea de Joves de l'Alt Urgell

Des de fa uns anys l’estructura socioeconòmica de l’Alt Urgell està vivint un procés de transformació per tal d’adaptar-se al nou context nacional i global.
Aquest procés es caracteritza, en primer lloc, per una absoluta manca de debat sobre el model socioeconòmic, cultural i social que cal per la comarca.
El segon tret característic és l’habitual falta de transparència dels polítics.
Aquests dos factors obren el camí a interessos foranis, que amb la complicitat de polítics i l’ajut d’inversors locals, busquen enriquir-se especulant amb la nostra terra.

El projecte de l’Aeroport comportarà principalment tres grans greuges:
1.- La creació d’una “muntanya artificial”, necessària per a poder allargar la pista de l’aeroport. Aquesta en realitat serà un abocador de runa andorrana.
2.- Aquesta “muntanya artificial” arribarà fins al poble d’Adrall, destrossant el seu entorn i la seva bellesa.
3.- La muntanya artificial comportarà la inutilització de diferents terrenys on actualment treballen pagesos i ramaders.

D’altra banda, la posada en marxa de l’aeroport significarà el pas habitual d’avions pel cel alt urgellenc amb la conseqüent contaminació acústica i atmosfèrica que això comporta.
En aquest sentit és imprescindible remarcar que la ramaderia lletera, molt important al nostre territori, es veurà greument afectada per l’estrés acústic. Aquest provocarà una baixada de la productivitat lletera que condemnarà als ramaders, especialment als més propers a la pista.
També és necessari remarcar que el transport aeri és el més contaminant, pel que aquest projecte és una mofa al canvi climàtic.

Creiem que l’aeroport és fruit dels interessos de sectors econòmics andorrans, que amb aquest projecte disposaran d’un punt d’arribada directa de turistes i clients. En molts casos un autocar els recollirà i els portarà directament a l’hotel a Andorra, sense que aquest turisme ni tan sols repercuteixi en el comerç local.

Arran d’aquest anàlisi, des de l’Assemblea de Joves de l’Alt Urgell considerem que el projecte d’aeroport és una falta de respecte cap als alt urgellencs, tenint en compte la marginació històrica de la nostra comarca pel que fa a les comunicacions; cal recordar que aquí no sols no arriba el tren sinó que a més a més els preus dels autocars són abusius i difícilment assumibles per bona part de la població.

Davant de tot això des de l’Assemblea de Joves apostem per a que s’obri un debat sobre quin model socioeconòmic volem. Entenem que és un tema que ens afecta a tots i que per tant, no podem continuar deixant més temps en mans d’inversors i especuladors.
Volem reafirmar el nostre compromís d’avançar cap a un model que integri la natura i cultura locals, un model que es defineixi a partir dels interessos dels alt urgellencs i no de reduïts (però poderosos) interessos econòmics.

Per tant des de l’Assemblea de Joves de l’Alt Urgell ens oposem al projecte de l’aeroport i lluitarem amb totes les nostres forces perquè el nostre futur no quedi hipotecat per aquesta infraestructura tan innecessària com destructiva. Així mateix volem manifestar la nostra solidaritat amb tots els afectats així com el nostre compromís a participar i treballar colze a colze amb ells per aturar el projecte.

Per acabar volem fer una crida al conjunt d’alt urgellencs a mobilitzar-se i participar en les diferents activitats, reunions, etc.

Aturem la destrucció, defensem la terra!

Assemblea de Joves de l’Alt Urgell – CAJEI
23 d’Abril de 2008