La CUP, al Parlament!

Anem al parlament, hi anem assumint la veu de les 80.000 desnonades, la veu de les joves precàries, de les treballadores cada vegada més explotades, la veu de les immigrants esclavitzades i perseguides, de les dones a qui es nega el dret al seu propi cos. Som la veu dels 2 milions d’aturades i dels 3 milions de pobres que hi ha avui als Països Catalans, la veu dels qui mai hem tingut veu. També som la veu de les criminalitzades, de les detingudes, de les represaliades.

Som dones i homes compromeses que lluitem i hem lluitat, des dels moviments populars, des del moviment sindical i el feminista, des del juvenil i l’estudiantil, des de l’Esquerra Independentista i la CUP. La veu dels que hem lluitat, lluitem i lluitarem per uns Països Catalans independents, socialistes i feministes!

La nostra veu no és ni vol ser la d’un partit. La nostra és la veu d’aquesta part, encara petita, dels Països Catalans que no renuncia al seu futur, que s’organitza i lluita, que planta cara, que crea espais de contrapoder i cultura popular.

Per alguns som els de la cultura del no. I ens ho diuen especialment aquells que no han parat de regalar el seu SI a les oligarquies i als poderosos. I és veritat que venim de moltes lluites del no, perquè de moment som els de baix que lluitem per fer fora els de dalt i portar el poder dels luxosos despatxos a les places.

La CUP venim del no al carrer contra les grans infraestructures, com el TAV o els aeroports de Alguaire, Castelló o la Seu, construïts per als rics mentre el transport públic per les classes populars continua sent penós! Com s’entén que es gastin 1.000.000€ en un aeroport per a rics quan als nostres estudiants pujar un cap de setmana a la Seu els costa 54€?

La CUP venim del no al carrer als transvasaments de l’Ebre i del Segre! Transvasament del Segre per cert on Iniciativa es va oblidar del cognom els Verds tot i que ara l’hagi recuperat.

La CUP venim de les lluites contra la Reforma Laboral i de les pensions fetes pel PSOE i PP, d’una vaga general feta des de la base i on a la Seu es van manifestar més de 300 persones i arreu del país els cossos repressius ens van deixar amb més de 100 companyes detingudes i centenars de ferides per cops de porra o impactes de pilota.

Venim de la lluita contra la privatització de la universitat que suposa el procés de Bolonya, que deixa l’ensenyament universitari desprotegit en mans de multinacionals i bancs. Procés impulsat per ERC i amb la complicitat de les porres del robocops dirigits llavors pel Saura.

Venim de la lluita contra els 80.000 desnonaments. Ja n’hi ha prou de salvar els bancs culpables i fer fora de casa seva famílies senceres deixant-les a la misèria! No podem continuar tolerant la imposició de la misèria a cada vegada més famílies.

Venim de les lluites contra la privatització i desmantellament del sistema públic de salut i d’educació , destrucció planificada per CIU per permetre que el sistema privat creixi i així s’engreixin les butxaques dels seus amics de les privades.

Venim d’aquests i de infinitat de lluites, i entrarem a portar la veu del carrer, però també entrarem a aixecar la manta i a treure a la llum tota la merda i corrupció que s’ha instal·lat al parlament. Perquè nosaltres no tenim por, no tenim res a perdre. Som les úniques que no ens hem lligat de mans als bancs demanant-los crèdits ni ho farem.

Entrarem al Parlament per recordar-li a l’Artur Mas i a l’Albert Batalla que un patriota és qui s’estima el seu país, no qui destrossa la seva educació i sanitat per malvendre-les als rics per 4 propines i beneficis personals. Un patriota no és qui el reprimeix, tampoc és aquell que empobreix la seva gent o la fa fora de casa per regalar-la als bancs.

La CUP venim de les lluites populars i no venim a trair-les sinó al contrari, entrarem per potenciar-les, a fer d’altaveu dels que lluiten, a ser una eina per les que planten cara. Posarem un peu al parlament per fer créixer i multiplicar els peus i les lluites al carrer.

Ens trobem davant l’esgotament d’Espanya i la seva constitució. Ens trobem també davant l’esgotament de la fase més amable del capitalisme, l’estat del suposat benestar fa aigües i ja es història.  Ens trobem també a les portes d’un moment de canvi provocat per aquest esgotament i per la creixent conscienciació i mobilització de les classes populars al voltants dels eixos independentista i social. Un moment de canvi en que les classes dirigents amb CIU liderant i la resta fent de comparsa es preparen per a una segona transició. Es preparen per assegurar el poder per als mateixos de sempre, per als seus. Canviar de vestit per poder mantenir l’essència. Volen canalitzar el impuls popular de canvi cap a un altre engany. Volen canviar l’embolcall perquè res no canviï i ells mantinguin les seves butaques i els rics els seus privilegis.

Els dos camins apareixen clars: noves estructures d’estat perquè res no canviï o independència perquè canviï tot.

Davant d’ells, a CUP ens presentem al Parlament amb un missatge nítid: ho volem tot, independència i socialisme.  Ens presentem per entrar-hi, per plantar cara, per desemmascarar tots els enganys. Per portar-hi la veu del carrer. Entrarem a desobeir la por, i anirem veient que som ja milers i milers i cada cop som més, els que anem perdent la por.

Anem a recordar-li al govern que surti, que mentre no hi hagi llibertat i justícia als Països Catalans no hi haurà pau per als explotadors ni per als seus còmplices.

Perquè viure dignament no és un privilegi sinó un dret, ho volem tot!

Pau Lozano

Número 2 de la llista de la CUP - Alternativa d’Esquerres  per Lleida