11 de Setembre i Gironella 2009

Manifest llegit a l'obra l'11 de Setembre i Gironella.

Primer de tot vull felicitar a tots els gironellencs i gironellenques que feu possible aquesta obra, amb la vostra participació escriviu un any més la història d’aquesta Gironella que ens te enamorats, gràcies de tot cor, avui vosaltres feu brillar més que mai la perla del Llobregat, i ens ompliu a la resta d’orgull al dir d’on som, de Gironella. Vull homenatjar al Cau, on he passat la major part de la vida, als que em van educar fent de caps i jo de nen, i als que m’han estat educant fent de nens i jo de cap, i especialment a la resta de caps que ho heu fet possible i m’heu aguantat.

Avui commemorem els ja gairebé 300 anys de la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714, fet que significava el final d’una guerra que havia començat el 25 d’Abril de 1707 amb la Batalla de l’Almansa al País Valencià. En aquesta els Països Catalans perdien la llibertat i començava l’ocupació borbònica que encara dura avui dia. Per altra banda, cal no oblidar també la Catalunya Nord, des de fa 350 anys en mans franceses pel tractat dels Pirineus, pactat a la nostra esquena.

I igual com recordem la derrota i honorem els resistents d'aquell 1714, també vull recordar una altra derrota i uns altres resistents de la nostra memòria col•lectiva: aquest any ja en fa 70 de la caiguda de la major part de les nostres comarques i ciutats en mans de les tropes de Franco i dels seus aliats feixistes. I de la mateixa manera que aquella derrota i els quaranta anys de la llarga nit franquista que la seguiren expliquen la presó de pobles que és Espanya, també hem d’honorar a tots aquells homes i dones que abans i després de 1939, i abans i després de 1978, s'alçaren contra el feixisme i per la llibertat fins i tot arriscant la seva vida i a vegades perdent-la, una càlida abraçada també als que des de les presons continuen lluitant per la llibetat. Fer memòria i homenatjar als i les nostres combatents és essencial perquè la seva història ens ensenya, amb el seu exemple de lluita i de sacrifici, quin és el camí de la dignitat i de la llibertat.

Així doncs commemorem una derrota i l’inici de l’ocupació espanyola, però també commemorem gairebé 300 anys de resistència, 300 anys de lluites d’homes i dones d’aquest poble, que han mantingut en vida el foc d’aquests Països Catalans partits, humiliats, ultratjats, oprimits... homes i dones que avui en dia mantenen el foc de la resistència, treballant des dels caus, des de les assemblees de joves, des de grups de teatre i entitats esportives, des dels instituts i universitats, des dels mitjans d’informació populars, des dels llocs de treball, des dels carrers i les places... homes i dones que no s’arronsen, que no accepten imposicions, que no es resignen a desaparèixer i que dia a dia continuen donant vida a aquest poble.

Aquest any ens trobem a les portes de que un tribunal espanyol retalli el que queda ja d’un “estatutet” pactat per polítics botiflers que, renunciant a la unitat dels Països Catalans, han oblidat València i les Illes, es conformen tan sols amb les molles que ja fa anys ens explicava l’Ovidi. 30 anys de molles i renúncies, 30 anys d’una suposada democràcia que no ens permet decidir que volem ser. L’Estat Espanyol ha demostrat ser incompatible amb la llibertat dels pobles que oprimeix; així les catalanes i els catalans hem de continuar organitzant-nos, dels de pobles i viles, des dels barris i dibuixar dia a dia un camí cap a la llibertat, un camí cap a la independència.

La independència, com la llibertat no es demana, es pren i s’exerceix. Comencem des de ja a exercir la nostra independència, comencem a construir des de ja la nostra societat lliure i justa, una societat sense imposicions, sense opressions, una societat plena de solidaritat, d’amor i d’igualtat, comencem des de ja a construir la independència!

Visca Gironella!
Visca la terra!

11 de Setembre de 2009

L’Assemblea de Joves de l’Alt Urgell, inicia avui la campanya “Capitalisme + Crisi = Jovent precari2”

L’Assemblea de Joves de l’Alt Urgell, inicia avui la campanya “Capitalisme + Crisi = Jovent precari2”, amb la qual volem combatre el sistema capitalista. Des de l’AJAU, entenem que el capitalisme és un sistema injust, dissenyat perquè els rics cada vegada ho siguin més, i els pobres cada vegada ho siguin més també. Així mateix, la crisi no és un moment puntual dintre el sistema sinó que és un període recorrent que necessita el capitalisme per tal d’anar avançant i redistribuint riqueses, concentrant-les cada cop en més poques mans, fet que indestriablement porta a que cada cop més mans tenen menys.

Així mentre durant els períodes d’expansió els empresaris i grans capitalistes veuen augmentar la seva taxa de benefici, aquests pretenen que en època de crisi i recessió siguem els i les treballadores qui paguem els seus plats trencats. Dintre aquesta conjuntura, el jovent, precari ja per naturalesa, veiem multiplicada la nostra precarietat, la nostra taxa d’atur i les dificultats per viure dignament.

És per això que el jovent hem de dir prou. Dir prou als bancs i caixes que durant anys ens han estat robant, i que ara ens volen fer pagar les seves festes. Dir prou als especuladors que durant anys ens han estat robant i explotant, i que ara també ens volen fer pagar les seves festes. Dir prou als polítics que durant anys han estat ajudant a que ens robessin, i que ara ens diuen que ens apretem el cinturó i reparteixen milions a lladres i explotadors.

La campanya de l’AJAU, s’emmarca dins la línia de treball de la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI) de “Capitalisme + Crisi = Jovent precari2”, amb la qual les diverses assemblees de joves d’arreu dels Països Catalans pretenem aportar la nostra lluita i esforços a enderrocar el capitalisme i amb ell l’opressió social, però també la personal i nacional que en són conseqüències. Així des de l’Alt Urgell us animem a participar al cicle de xerrades i actes que tindran lloc durant la campanya i que comencen avui amb la presentació de la mateixa i amb la xerrada “Idees per entendre la crisi” d’un militant d’Endavant, organització política de l’Esquerra Independentista.

Davant això els joves hem d’organitzar-nos, participar a les assemblees, encartellar, assenyalar els culpables de la nostra precarietat, solidaritzar-nos amb les reprimides per intentar canviar les coses. Davant la crisi i el capitalisme, les joves hem d’apostar d’una vegada per totes pel socialisme, per construir una economia democràtica, al servei del poble i no de banquers amb les butxaques foradades i polítics corruptes. Davant la crisi les classes populars, i especialment el jovent i les dones, hem d’organitzar-nos i lluitar, hem de sembrar la llavor d’un contrapoder a partir del qual podrem i haurem d’avançar cap a una societat més justa, cap al socialisme.

Assemblea de Joves de l’Alt Urgell - CAJEI

Comunicat de l'Esquerra Independentista de l'Alt Urgell en suport a Iniciativa Internacionalista

Comunicat de l’Esquerra Independentista de l’Alt Urgell


Des de l’Esquerra Independentista de l’Alt Urgell, diversos joves, estudiants i persones a títol individual, volem mostrar el nostre suport a la candidatura d’Iniciativa Internacionalista – La Solidaritat entre els Pobles a les properes eleccions europees del 7 de juny.

Volem aprofitar també per denunciar l’actitud lamentable dels partits amb representació parlamentària envers el procés de criminalització que ha patit aquesta candidatura.
D’una banda PSOE i PP, impulsors del fallit procés d’il•legalització d’aquesta;
de l’altra el silenci còmplice de CIU, ERC i ICV, que davant d’aquest atropellament de drets bàsics no només han mirat cap a una altra banda, sinó que en algun cas han volgut aprofitar la situació per treure’n rèdits electorals. És d’aquesta manera que han intentat silenciar la veu que aposta per canviar l’estat de les coses, per avançar en una democràcia que permeti tots els projectes polítics, per avançar en un sistema que superi el capitalisme i sigui més just.

Així doncs emplacem a la ciutadania a fer arribar al parlament europeu una veu que denunciï la naturalesa antidemocràtica de l’Estat Espanyol, que nega el dret a decidir, i fins i tot el dret a la paraula, als pobles que el formen. Emplacem a totes les persones independentistes i d’esquerres de l’Alt Urgell a respondre a l’Estat Espanyol, al sistema capitalista i la seva crisi amb un vot rebel, amb un vot de lluita.

El dia 7 tots i totes mostrem el nostre rebuig a les seves imposicions, a les seves lleis i a les seves injustícies. El dia 7 donem suport a Iniciativa Internacionalista !

Esquerra Independentista de l’Alt Urgell

Iniciativa Internacionalista

L’internacionalisme és la solidaritat entre els pobles, la solidaritat entre la gent que pateix les diverses opressions imperialistes i capitalistes. L’internacionalisme avui és el que defensa les diverses lluites dels cada cop més pobles que lluiten per la seva llibertat. Internacionalisme és l’antifeixisme, tingui la màscara que tingui. Internacionalisme és la lluita contra l’explotació, es doni al poble que es doni i afecti a les treballadores que afecti. Internacionalisme és entendre un sistema global capitalista que provoca l’opressió de pobles i treballadores. Internacionalisme és lluitar a cada un d’aquests pobles per superar l’imperialisme, el capitalisme, el patriarcat que ens oprimeix.

Dintre el marc de les eleccions al parlament europeu del proper 7 de juny s’ha confeccionat una plataforma, Iniciativa Internacionalista – La solidaritat entre els pobles, composada per les esquerres independentistes i anticapitalistes de tot l’Estat espanyol. I és que en aquest marc, “espanyol” de suposada “democràcia”, hi ha partits que no es poden presentar a les eleccions. Per donar veu als que se’ls nega Iniciativa Internacionalista s’aixeca com l’únic projecte real per trencar el silenci que imposa l’Estat feixista espanyol, que no dubta a fer servir tots els mitjans per acabar amb les revolucionàries, siguin del poble que siguin.

Iniciativa Internacionalista és el punt de confluència on s’ajunten els revolucionaris castellans, catalans, gallecs, asturians, canaris, andalusos, extremenys, aragonesos i bascos per recuperar la veu que el feixisme pseudodemòcrata ens roba amb les seves il•legalitzacions. És una veu per oposar-se al capitalisme que cada cop produeix més pobres i menys miserables, tot i que en qualitat ho siguin més.

Han intentat il•legalitzar Iniciativa Internacionalista i fins i tot sota les seves lleis antidemocràtiques no ho han aconseguit. Ara intenten silenciar al màxim l’activitat d’Iniciativa Internacionalista amb tots els mitjans. Però no ho aconseguiran ja que aquesta iniciativa internacionalista surt de dones i homes que no es conformen nomes en pensar, nomes en dir que moltes coses estan malament en aquesta societat. Sinó que a més de pensar-ho, a més de dir-ho, actuen per canviar-les. Dones i homes que posen el seu temps, que posen el seu esforç, que posen la seva il•lusió per veure un món més just. Dones i homes que s’enfronten a l’especulació immobiliària, que defensen el territori. Dones i homes que lluiten per aconseguir millores laborals o millores socials. Dones i homes que denuncien la falta de llibertat per decidir si es vol o no ser part d’aquesta Espanya imposada, obligada, o que cremen els símbols d’una monarquia que mai ha estat necessària. Dones i homes que demanden igualtat real entre gèneres i sexualitats. Aquesta és la força d’aquesta candidatura.
Aquesta és la força d’un vot de lluita.

Entre totes i tots ho aconseguirem tot!

www.iniciativainternacionalista.org

Sis de febrer, setanta anys després.

Sis de febrer, setanta anys després.

El proper 6 de febrer farà setanta anys els tancs de l'exèrcit de Franco entraven a la Seu d’Urgell, la derrota del bàndol antifeixista era un fet i provocava un èxode de centenars de milers d'exiliats polítics. Darrere quedaven mig milió de morts, i els anys següents se'ls afegirien encara més morts i presos.

El 6 de febrer de 1939, també era detingut al seu lloc de treball a Barcelona, Lluís Escaler, militant independentista alt urgellenc. Com molts d’altres és condemnat a mort per un tribunal militar feixista. El delicte, ser català. Lluís Escaler és executat el 23 d’abril del mateix any al Camp de la Bota.

Fa setanta anys la dreta espanyola iniciava una guerra per mantenir els seus privilegis i el règim d’explotació capitalista del qual es beneficiaven, davant això les classes populars van respondre sense dubtar per parar el feixisme i avançar en la construcció d’una societat d’iguals.

Fa setanta anys es truncava per la força un procés revolucionari, que amb els seus defectes, era compartit per la majoria de catalans i catalanes. Es truncava un procés que havia anat combinant la conscienciació de les classes populars catalanes i la lluita d’aquestes, i que pretenia avançar en l’alliberament social i nacional.

Setanta anys després, tots aquells que el 1936 no van dubtar a defensar amb la vida els drets aconseguits i lluitar contra el feixisme, continuen presents. Continuen presents més enllà dels homenatges institucionals hipòcrites que es pugin fer. Continuen presents més enllà de lleis de la memòria històrica sorgides d’un estat descendent del feixista, sorgides d’uns polítics assimilats per aquest estat pseudodemocràtic, que encara no ha restablert l’ordre que els feixistes van enderrocar militarment.

Setanta anys després tots aquells lluitadors anònims, com el Lluís Escaler, i tants altres antifeixistes, independentistes, socialistes, anarquistes.., continuen presents en les lluites que l’esquerra rupturista ha tingut al llarg d’aquest temps, des dels grups antifranquistes, a les diverses organitzacions i lluites de la mal anomenada transició, a les lluites independentistes dels 80, al moviment contra les nuclears, contra la OTAN, contra la globalització, per l’eliminació del servei militar... i infinitat de lluites més, que no haurien estat sense les anteriors, sense ells. En totes elles, darrera de cada pancarta, de cada pintada, de cada acció, continuen presents.

Setanta anys després, ens trobem immersos a una crisi del sistema capitalista, que està evidenciant que el sistema d’explotació continua. Que l’estat lluny de resultar imparcial, es posiciona al costat del capital, condemnant així les classes treballadores a l’atur, a la pèrdua de poder adquisitiu, a la cada cop més llarga jornada laboral, a la cada cop més gran precarietat. Setanta anys després, ens trobem amb un estat que il•legalitza partits, tanca diaris, empresona idees, manté fitxers polítics, manté la tortura, manté judicis polítics.

Setanta anys després de l’arribada del franquisme, tres cents anys després de l’ocupació nacional dels Països Catalans... Hi ha moltes derrotes per commemorar, moltes dates fatídiques en què la lluita d’un poble ha estat aixafada militarment, sense pietat ni compassió. Tot i així la lluita segueix present, per sobre de tots els mitjans que l’estat espanyol ha utilitzat per eliminar-nos. La voluntat d’avançar cap a una societat lliure i justa continua viva, i creixent. I com deia un polític d’altres temps, si un tigre no para de lluitar contra un elefant, l’elefant morirà exhaust.

70 anys després, la lluita continua.

70 anys després de l'entrada dels feixistes continuem lluitant contra els seus hereus.

Fa setanta anys els tancs de l'exèrict de Franco entraven per la Diagonal de Barcelona, i la capital catalana queia definitivament després d'una lluita de dos anys i mig contra el feixisme. La derrota provocaria un èxode de centenars de milers d'exiliats polítics. Darrere quedaven mig milió de morts, i els anys següents se'ls afegirien encara més morts i presos.

La guerra l'havien iniciada el 18 de juliol del 1936 un grup de militars colpistes amb el suport de la dreta i l'església catòlica, que veia que, en el context de la República, la classe obrera cada cop exigia més drets i canvis igualitaris més profunds, i que les nacions oprimides lluitaven per majors graus de llibertat. La dreta no es podia permetre que la situació es desbordés i perdre el control del poder.

La República havia arribat gràcies a anys de lluites i mobilitzacions. I les classes populars, davant de l'aixecament feixista, van respondre sense dubtar per defensar la República però, sobretot, per fer anar més enllà la lluita de classes, abolir els privilegis per construir una societat d'iguals
i assolir les llibertats nacionals.

A aquella lluita s'hi unirien fins a 35.000 joves vinguts de 54 nacions d'arreu del món, perquè la guerra d'aquí era també un front internacional de lluita contra el feixisme.

La derrota va ser dolorosíssima. S'havien perdut desenes de milers de vides, i encara més esperances en la construcció d'un món d'iguals. El nostre país veia com la llibertat es tornava a allunyar. Com ja havia succeït el 1714, un 10% de la població catalana va haver de marxar a l'exili, i el país que es va quedar ho va fer silenciat pels fusells, la presó i la por. Començaven anys de repressió lingüística i intent de genocidi cultural dels Països Catalans.

Però des de l'endemà de la derrota, les classes populars catalanes van començar a preparar la resistència: els que havien marxat van organitzar el maquis, des de dins també es començava a articular l'oposició, més endavant els obrers nascuts aquí i els que arribaven d'altres punts de la península
organitzaven les primeres vagues, i més tard les organitzacions comunistes i llibertàries combatrien als carrers contra la dictadura, una lluita que molts creien indisociable de la lluita contra el capitalisme. Malgrat 40 anys de dictadura i repressió, la resistència va aconseguir mantenir el país viu.

Els que governen avui són els hereus dels que van entrar per la Diagonal el 26 de gener del 1939. Encara que alguns ho neguin, tots ells ho són perquè la legalitat de Franco no s'ha trencat, i és que el 1979, enlloc de recuperar les institucions i la legislació contra les quals Franco s'havia alçat el 1936, van decidir reformar l'herència franquista, però sense exigir cap responsabilitat pels crims comesos i mantenint el poder real en mans dels mateixos.

I si ells són els hereus dels vencedors, nosaltres ho som dels centenars de milers d'homes i dones que van ser derrotats, però també dels que van lluitar al maquis i a la resistència europea contra el feixisme, d'aquelles i aquells que van organitzar les primeres comissions d'obrers clandestines al nostre país, de les que es van reivindicar com a persones lliures i es van enfrontar als manaments de l'església i a la moral retrògada, dels que van dir durant els anys 70 que la reforma era una enganyifa, dels que van organitzar l'independentisme combatiu els anys 80, o dels grups de joves que a mitjans anys 90 van tornar a prendre els carrers i van omplir les cases buides.

Nosaltres som els seus hereus. I com a hereus ens comprometem a mantenir el combat contra els qui administren l'herència que els van deixar ben fermada Felip V i Franco, i que no són més que gestors fidels del marc constitucional que segueix mantenint-ho tot lligat i ben lligat en benefici dels capitalistes i que continua negant les llibertats nacionals.

Ens comprometem a no defallir!
Encara hi ha combat!

Campanya 300 anys d'Ocupació, 300 anys de Resistència
www.300anys.cat

El teu silenci és la seva força!

21 i 22 de Novembre: Jornades Antirepressives a l’Alt Urgell.

EL TEU SILENCI ÉS COMPLICITAT !

Aquest 20 de Novembre ja fa 34 anys de la mort del dictador feixista espanyol, aquest fet juntament amb altres factors, entre els quals volem destacar la necessitat del capital espanyol d’obrir els mercats per a créixer i la contestació cada vegada més generalitzada i combativa al règim franquista, van provocar que s’iniciés un procés de reforma del sistema franquista. Un procés de reforma del franquisme que pretenia recuperar la legitimitat social i internacional necessària per a garantir la seva continuïtat i expansió.

Aquest procés de reforma, anomenat transició, va mantenir als seus llocs a jutges i militars; va mantenir la legalitat franquista (impossibilitant el retorn dels béns acumulades per feixistes i col·laboradors als seus propietaris); va mantenir també el tribunal d’excepció encarregat de donar “cobertura legal” als judicis polítics, abans anomenat Tribunal del Orden Público, ara Audiència Nacional. Per acabar d’arrodonir la jugada es decretava una amnistia, que acollia a tots els criminals de guerra feixistes mentre quedaven fora bona part dels militants independentistes empresonats. Aquí començava una nova etapa de repressió, aquest cop sota el nom de “democràcia”.

Amb aquestes jornades, des de l’Assemblea de Joves de l’Alt Urgell – CAJEI volem donar veu als silenciats, retornar la dignitat als torturats, a les víctimes de les lleis antidemocràtiques d’un Estat que prioritza la seva unitat i la preservació del sistema capitalista als drets individuals i nacionals. Un Estat que no té cap vergonya a l’hora de torturar, a l’hora d’elaborar fitxers polítics, a l’hora de fer muntatges policials per a criminalitzar persones i moviments socials.

Per això volem animar-vos a participar de les jornades, a informar-vos i a descobrir aquesta cara oculta de l’Estat Espanyol. Perquè mirar cap a una altra banda quan s’escolten crits de socors, és complicitat.

Per últim des de l’Assemblea de Joves de l’Alt Urgell – CAJEI volem donar el nostre support i escalfor a tots i totes les torturades per l’Estat espanyol, a tots els represaliats i represaliades polítiques. Volen aconseguir una societat amb pensament únic i destruir la dissidència política, només la solidaritat i la lluita els farà retrocedir!

On hi ha lluita hi ha repressió,

On hi ha repressió hi ha solidaritat!

Assemblea de Joves de l’Alt Urgell – CAJEI