L’Assemblea de Joves de l’Alt Urgell, inicia avui la campanya “Capitalisme + Crisi = Jovent precari2”

L’Assemblea de Joves de l’Alt Urgell, inicia avui la campanya “Capitalisme + Crisi = Jovent precari2”, amb la qual volem combatre el sistema capitalista. Des de l’AJAU, entenem que el capitalisme és un sistema injust, dissenyat perquè els rics cada vegada ho siguin més, i els pobres cada vegada ho siguin més també. Així mateix, la crisi no és un moment puntual dintre el sistema sinó que és un període recorrent que necessita el capitalisme per tal d’anar avançant i redistribuint riqueses, concentrant-les cada cop en més poques mans, fet que indestriablement porta a que cada cop més mans tenen menys.

Així mentre durant els períodes d’expansió els empresaris i grans capitalistes veuen augmentar la seva taxa de benefici, aquests pretenen que en època de crisi i recessió siguem els i les treballadores qui paguem els seus plats trencats. Dintre aquesta conjuntura, el jovent, precari ja per naturalesa, veiem multiplicada la nostra precarietat, la nostra taxa d’atur i les dificultats per viure dignament.

És per això que el jovent hem de dir prou. Dir prou als bancs i caixes que durant anys ens han estat robant, i que ara ens volen fer pagar les seves festes. Dir prou als especuladors que durant anys ens han estat robant i explotant, i que ara també ens volen fer pagar les seves festes. Dir prou als polítics que durant anys han estat ajudant a que ens robessin, i que ara ens diuen que ens apretem el cinturó i reparteixen milions a lladres i explotadors.

La campanya de l’AJAU, s’emmarca dins la línia de treball de la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI) de “Capitalisme + Crisi = Jovent precari2”, amb la qual les diverses assemblees de joves d’arreu dels Països Catalans pretenem aportar la nostra lluita i esforços a enderrocar el capitalisme i amb ell l’opressió social, però també la personal i nacional que en són conseqüències. Així des de l’Alt Urgell us animem a participar al cicle de xerrades i actes que tindran lloc durant la campanya i que comencen avui amb la presentació de la mateixa i amb la xerrada “Idees per entendre la crisi” d’un militant d’Endavant, organització política de l’Esquerra Independentista.

Davant això els joves hem d’organitzar-nos, participar a les assemblees, encartellar, assenyalar els culpables de la nostra precarietat, solidaritzar-nos amb les reprimides per intentar canviar les coses. Davant la crisi i el capitalisme, les joves hem d’apostar d’una vegada per totes pel socialisme, per construir una economia democràtica, al servei del poble i no de banquers amb les butxaques foradades i polítics corruptes. Davant la crisi les classes populars, i especialment el jovent i les dones, hem d’organitzar-nos i lluitar, hem de sembrar la llavor d’un contrapoder a partir del qual podrem i haurem d’avançar cap a una societat més justa, cap al socialisme.

Assemblea de Joves de l’Alt Urgell - CAJEI

Comunicat de l'Esquerra Independentista de l'Alt Urgell en suport a Iniciativa Internacionalista

Comunicat de l’Esquerra Independentista de l’Alt Urgell


Des de l’Esquerra Independentista de l’Alt Urgell, diversos joves, estudiants i persones a títol individual, volem mostrar el nostre suport a la candidatura d’Iniciativa Internacionalista – La Solidaritat entre els Pobles a les properes eleccions europees del 7 de juny.

Volem aprofitar també per denunciar l’actitud lamentable dels partits amb representació parlamentària envers el procés de criminalització que ha patit aquesta candidatura.
D’una banda PSOE i PP, impulsors del fallit procés d’il•legalització d’aquesta;
de l’altra el silenci còmplice de CIU, ERC i ICV, que davant d’aquest atropellament de drets bàsics no només han mirat cap a una altra banda, sinó que en algun cas han volgut aprofitar la situació per treure’n rèdits electorals. És d’aquesta manera que han intentat silenciar la veu que aposta per canviar l’estat de les coses, per avançar en una democràcia que permeti tots els projectes polítics, per avançar en un sistema que superi el capitalisme i sigui més just.

Així doncs emplacem a la ciutadania a fer arribar al parlament europeu una veu que denunciï la naturalesa antidemocràtica de l’Estat Espanyol, que nega el dret a decidir, i fins i tot el dret a la paraula, als pobles que el formen. Emplacem a totes les persones independentistes i d’esquerres de l’Alt Urgell a respondre a l’Estat Espanyol, al sistema capitalista i la seva crisi amb un vot rebel, amb un vot de lluita.

El dia 7 tots i totes mostrem el nostre rebuig a les seves imposicions, a les seves lleis i a les seves injustícies. El dia 7 donem suport a Iniciativa Internacionalista !

Esquerra Independentista de l’Alt Urgell

Iniciativa Internacionalista

L’internacionalisme és la solidaritat entre els pobles, la solidaritat entre la gent que pateix les diverses opressions imperialistes i capitalistes. L’internacionalisme avui és el que defensa les diverses lluites dels cada cop més pobles que lluiten per la seva llibertat. Internacionalisme és l’antifeixisme, tingui la màscara que tingui. Internacionalisme és la lluita contra l’explotació, es doni al poble que es doni i afecti a les treballadores que afecti. Internacionalisme és entendre un sistema global capitalista que provoca l’opressió de pobles i treballadores. Internacionalisme és lluitar a cada un d’aquests pobles per superar l’imperialisme, el capitalisme, el patriarcat que ens oprimeix.

Dintre el marc de les eleccions al parlament europeu del proper 7 de juny s’ha confeccionat una plataforma, Iniciativa Internacionalista – La solidaritat entre els pobles, composada per les esquerres independentistes i anticapitalistes de tot l’Estat espanyol. I és que en aquest marc, “espanyol” de suposada “democràcia”, hi ha partits que no es poden presentar a les eleccions. Per donar veu als que se’ls nega Iniciativa Internacionalista s’aixeca com l’únic projecte real per trencar el silenci que imposa l’Estat feixista espanyol, que no dubta a fer servir tots els mitjans per acabar amb les revolucionàries, siguin del poble que siguin.

Iniciativa Internacionalista és el punt de confluència on s’ajunten els revolucionaris castellans, catalans, gallecs, asturians, canaris, andalusos, extremenys, aragonesos i bascos per recuperar la veu que el feixisme pseudodemòcrata ens roba amb les seves il•legalitzacions. És una veu per oposar-se al capitalisme que cada cop produeix més pobres i menys miserables, tot i que en qualitat ho siguin més.

Han intentat il•legalitzar Iniciativa Internacionalista i fins i tot sota les seves lleis antidemocràtiques no ho han aconseguit. Ara intenten silenciar al màxim l’activitat d’Iniciativa Internacionalista amb tots els mitjans. Però no ho aconseguiran ja que aquesta iniciativa internacionalista surt de dones i homes que no es conformen nomes en pensar, nomes en dir que moltes coses estan malament en aquesta societat. Sinó que a més de pensar-ho, a més de dir-ho, actuen per canviar-les. Dones i homes que posen el seu temps, que posen el seu esforç, que posen la seva il•lusió per veure un món més just. Dones i homes que s’enfronten a l’especulació immobiliària, que defensen el territori. Dones i homes que lluiten per aconseguir millores laborals o millores socials. Dones i homes que denuncien la falta de llibertat per decidir si es vol o no ser part d’aquesta Espanya imposada, obligada, o que cremen els símbols d’una monarquia que mai ha estat necessària. Dones i homes que demanden igualtat real entre gèneres i sexualitats. Aquesta és la força d’aquesta candidatura.
Aquesta és la força d’un vot de lluita.

Entre totes i tots ho aconseguirem tot!

www.iniciativainternacionalista.org

Sis de febrer, setanta anys després.

Sis de febrer, setanta anys després.

El proper 6 de febrer farà setanta anys els tancs de l'exèrcit de Franco entraven a la Seu d’Urgell, la derrota del bàndol antifeixista era un fet i provocava un èxode de centenars de milers d'exiliats polítics. Darrere quedaven mig milió de morts, i els anys següents se'ls afegirien encara més morts i presos.

El 6 de febrer de 1939, també era detingut al seu lloc de treball a Barcelona, Lluís Escaler, militant independentista alt urgellenc. Com molts d’altres és condemnat a mort per un tribunal militar feixista. El delicte, ser català. Lluís Escaler és executat el 23 d’abril del mateix any al Camp de la Bota.

Fa setanta anys la dreta espanyola iniciava una guerra per mantenir els seus privilegis i el règim d’explotació capitalista del qual es beneficiaven, davant això les classes populars van respondre sense dubtar per parar el feixisme i avançar en la construcció d’una societat d’iguals.

Fa setanta anys es truncava per la força un procés revolucionari, que amb els seus defectes, era compartit per la majoria de catalans i catalanes. Es truncava un procés que havia anat combinant la conscienciació de les classes populars catalanes i la lluita d’aquestes, i que pretenia avançar en l’alliberament social i nacional.

Setanta anys després, tots aquells que el 1936 no van dubtar a defensar amb la vida els drets aconseguits i lluitar contra el feixisme, continuen presents. Continuen presents més enllà dels homenatges institucionals hipòcrites que es pugin fer. Continuen presents més enllà de lleis de la memòria històrica sorgides d’un estat descendent del feixista, sorgides d’uns polítics assimilats per aquest estat pseudodemocràtic, que encara no ha restablert l’ordre que els feixistes van enderrocar militarment.

Setanta anys després tots aquells lluitadors anònims, com el Lluís Escaler, i tants altres antifeixistes, independentistes, socialistes, anarquistes.., continuen presents en les lluites que l’esquerra rupturista ha tingut al llarg d’aquest temps, des dels grups antifranquistes, a les diverses organitzacions i lluites de la mal anomenada transició, a les lluites independentistes dels 80, al moviment contra les nuclears, contra la OTAN, contra la globalització, per l’eliminació del servei militar... i infinitat de lluites més, que no haurien estat sense les anteriors, sense ells. En totes elles, darrera de cada pancarta, de cada pintada, de cada acció, continuen presents.

Setanta anys després, ens trobem immersos a una crisi del sistema capitalista, que està evidenciant que el sistema d’explotació continua. Que l’estat lluny de resultar imparcial, es posiciona al costat del capital, condemnant així les classes treballadores a l’atur, a la pèrdua de poder adquisitiu, a la cada cop més llarga jornada laboral, a la cada cop més gran precarietat. Setanta anys després, ens trobem amb un estat que il•legalitza partits, tanca diaris, empresona idees, manté fitxers polítics, manté la tortura, manté judicis polítics.

Setanta anys després de l’arribada del franquisme, tres cents anys després de l’ocupació nacional dels Països Catalans... Hi ha moltes derrotes per commemorar, moltes dates fatídiques en què la lluita d’un poble ha estat aixafada militarment, sense pietat ni compassió. Tot i així la lluita segueix present, per sobre de tots els mitjans que l’estat espanyol ha utilitzat per eliminar-nos. La voluntat d’avançar cap a una societat lliure i justa continua viva, i creixent. I com deia un polític d’altres temps, si un tigre no para de lluitar contra un elefant, l’elefant morirà exhaust.

70 anys després, la lluita continua.

70 anys després de l'entrada dels feixistes continuem lluitant contra els seus hereus.

Fa setanta anys els tancs de l'exèrict de Franco entraven per la Diagonal de Barcelona, i la capital catalana queia definitivament després d'una lluita de dos anys i mig contra el feixisme. La derrota provocaria un èxode de centenars de milers d'exiliats polítics. Darrere quedaven mig milió de morts, i els anys següents se'ls afegirien encara més morts i presos.

La guerra l'havien iniciada el 18 de juliol del 1936 un grup de militars colpistes amb el suport de la dreta i l'església catòlica, que veia que, en el context de la República, la classe obrera cada cop exigia més drets i canvis igualitaris més profunds, i que les nacions oprimides lluitaven per majors graus de llibertat. La dreta no es podia permetre que la situació es desbordés i perdre el control del poder.

La República havia arribat gràcies a anys de lluites i mobilitzacions. I les classes populars, davant de l'aixecament feixista, van respondre sense dubtar per defensar la República però, sobretot, per fer anar més enllà la lluita de classes, abolir els privilegis per construir una societat d'iguals
i assolir les llibertats nacionals.

A aquella lluita s'hi unirien fins a 35.000 joves vinguts de 54 nacions d'arreu del món, perquè la guerra d'aquí era també un front internacional de lluita contra el feixisme.

La derrota va ser dolorosíssima. S'havien perdut desenes de milers de vides, i encara més esperances en la construcció d'un món d'iguals. El nostre país veia com la llibertat es tornava a allunyar. Com ja havia succeït el 1714, un 10% de la població catalana va haver de marxar a l'exili, i el país que es va quedar ho va fer silenciat pels fusells, la presó i la por. Començaven anys de repressió lingüística i intent de genocidi cultural dels Països Catalans.

Però des de l'endemà de la derrota, les classes populars catalanes van començar a preparar la resistència: els que havien marxat van organitzar el maquis, des de dins també es començava a articular l'oposició, més endavant els obrers nascuts aquí i els que arribaven d'altres punts de la península
organitzaven les primeres vagues, i més tard les organitzacions comunistes i llibertàries combatrien als carrers contra la dictadura, una lluita que molts creien indisociable de la lluita contra el capitalisme. Malgrat 40 anys de dictadura i repressió, la resistència va aconseguir mantenir el país viu.

Els que governen avui són els hereus dels que van entrar per la Diagonal el 26 de gener del 1939. Encara que alguns ho neguin, tots ells ho són perquè la legalitat de Franco no s'ha trencat, i és que el 1979, enlloc de recuperar les institucions i la legislació contra les quals Franco s'havia alçat el 1936, van decidir reformar l'herència franquista, però sense exigir cap responsabilitat pels crims comesos i mantenint el poder real en mans dels mateixos.

I si ells són els hereus dels vencedors, nosaltres ho som dels centenars de milers d'homes i dones que van ser derrotats, però també dels que van lluitar al maquis i a la resistència europea contra el feixisme, d'aquelles i aquells que van organitzar les primeres comissions d'obrers clandestines al nostre país, de les que es van reivindicar com a persones lliures i es van enfrontar als manaments de l'església i a la moral retrògada, dels que van dir durant els anys 70 que la reforma era una enganyifa, dels que van organitzar l'independentisme combatiu els anys 80, o dels grups de joves que a mitjans anys 90 van tornar a prendre els carrers i van omplir les cases buides.

Nosaltres som els seus hereus. I com a hereus ens comprometem a mantenir el combat contra els qui administren l'herència que els van deixar ben fermada Felip V i Franco, i que no són més que gestors fidels del marc constitucional que segueix mantenint-ho tot lligat i ben lligat en benefici dels capitalistes i que continua negant les llibertats nacionals.

Ens comprometem a no defallir!
Encara hi ha combat!

Campanya 300 anys d'Ocupació, 300 anys de Resistència
www.300anys.cat

El teu silenci és la seva força!

21 i 22 de Novembre: Jornades Antirepressives a l’Alt Urgell.

EL TEU SILENCI ÉS COMPLICITAT !

Aquest 20 de Novembre ja fa 34 anys de la mort del dictador feixista espanyol, aquest fet juntament amb altres factors, entre els quals volem destacar la necessitat del capital espanyol d’obrir els mercats per a créixer i la contestació cada vegada més generalitzada i combativa al règim franquista, van provocar que s’iniciés un procés de reforma del sistema franquista. Un procés de reforma del franquisme que pretenia recuperar la legitimitat social i internacional necessària per a garantir la seva continuïtat i expansió.

Aquest procés de reforma, anomenat transició, va mantenir als seus llocs a jutges i militars; va mantenir la legalitat franquista (impossibilitant el retorn dels béns acumulades per feixistes i col·laboradors als seus propietaris); va mantenir també el tribunal d’excepció encarregat de donar “cobertura legal” als judicis polítics, abans anomenat Tribunal del Orden Público, ara Audiència Nacional. Per acabar d’arrodonir la jugada es decretava una amnistia, que acollia a tots els criminals de guerra feixistes mentre quedaven fora bona part dels militants independentistes empresonats. Aquí començava una nova etapa de repressió, aquest cop sota el nom de “democràcia”.

Amb aquestes jornades, des de l’Assemblea de Joves de l’Alt Urgell – CAJEI volem donar veu als silenciats, retornar la dignitat als torturats, a les víctimes de les lleis antidemocràtiques d’un Estat que prioritza la seva unitat i la preservació del sistema capitalista als drets individuals i nacionals. Un Estat que no té cap vergonya a l’hora de torturar, a l’hora d’elaborar fitxers polítics, a l’hora de fer muntatges policials per a criminalitzar persones i moviments socials.

Per això volem animar-vos a participar de les jornades, a informar-vos i a descobrir aquesta cara oculta de l’Estat Espanyol. Perquè mirar cap a una altra banda quan s’escolten crits de socors, és complicitat.

Per últim des de l’Assemblea de Joves de l’Alt Urgell – CAJEI volem donar el nostre support i escalfor a tots i totes les torturades per l’Estat espanyol, a tots els represaliats i represaliades polítiques. Volen aconseguir una societat amb pensament únic i destruir la dissidència política, només la solidaritat i la lluita els farà retrocedir!

On hi ha lluita hi ha repressió,

On hi ha repressió hi ha solidaritat!

Assemblea de Joves de l’Alt Urgell – CAJEI

LES ENTRANYES DE L’ESTAT, APUNTS SOBRE LA REPRESSIÓ POLÍTICA.

La repressió és una eina que utilitzen els Estats per a controlar la societat, amb la qual persegueix l’objectiu de debilitar tots els moviments que el qüestionin o el posin en perill, i exerceix diversos efectes: el primer, sobre el reprimit, que patirà en primera persona el fet d’haver d’enfrontar-se a un judici, en molts casos desigual. En segon lloc, introdueix la por a l’entorn de l’afectat i a tot el moviment en general, intentant que es desisteixi. Un altre efecte important de la repressió és la criminalització del subjecte que la pateix però també de tot el col·lectiu al que pertany. Per últim, la repressió desestabilitza el moviment al què afecta ja que obliga a destinar esforços en la defensa dels reprimits i suposa un desgast per als companys, tot això provoca que el col·lectiu afectat deixi de fer la seva feina natural per a lluitar contra la repressió.

Mossos d’Esquadra i repressió són dos conceptes que van lligats. Des del seu inici el cos dels Mossos d’Esquadra compta amb la seva Brigada Mòbil (antiavalots) i amb la Brigada d’Informació, ambdós destinats a exercir un control social i repressiu.

Els primers són els encarregats de dissoldre i criminalitzar determinades protestes incòmodes. La brigada d’informació exerceix una repressió més puntual, controlant les persones que participen dels moviments socials, sindicals, polítics, etc.

Les actuacions de la policia del principat han estat les de reprimir i silenciar per la via violenta el que no aconseguien callar des de les institucions. Davant les protestes estudiantils, sindicals o dels transportistes, la repressió ha estat l’única resposta que han rebut els col·lectius que s’han vist obligats a protestar al carrer davant les contradiccions del sistema capitalista d’aquests darrers anys.

Aquesta repressió va acompanyada d’alguns mètodes que coarten la llibertat d’expressió com l’encerclament i segrest de manifestacions en les quals es controla la manifestació, se la rodeja, i s’impedeix entrar i sortir a ningú. En aquests casos d’una presència desmesurada d’agents antidisturbis el dret a la manifestació es veu greument coaccionat i la protesta durament criminalitzada.

La utilització de fitxers polítics també ha quedat demostrada en nombrosos judicis en els quals se citen militàncies i activitats de persones sense antecedents, activitat que serveix per a controlar els militants més actius de les organitzacions i, quan es pot, dirigir la repressió contra ells.

Aquesta, ens agradi o no, vulguem veure-la o no, és la realitat de l’Estat capitalista espanyol, com ha quedat demostrat en les seves accions contra els diferents moviments que el qüestionen. Els exemples més recents a casa nostre poden ésser els judicis als antimonàrquics o el recent empresonament d’en Franki, en el camp laboral ens podem trobar amb la criminalització i repressió cap als conductors d’autobús de TMB o més recentment contra els transportistes. A nivell estudiantil les protestes contra el procés de Bolonya han avançat en la seva criminalització quan s’apropa el moment d’aprovar els nous plans d’estudis que hauran d’aplicar la reforma neoliberal de l’educació superior imposada des d’aquesta nova “Europa del Capital”.

És en aquest context on conèixer la repressió, el seu fi i els seus mitjans, ens ajudarà a identificar-la quan aquesta afecti el nostre entorn. És en aquests moments que serà més necessària que mai la nostra solidaritat amb els col·lectius afectats, davant la repressió directa en forma de detencions i empresonaments la resposta popular és molt important com ens demostren els casos d’en Franki o dels anti-monàrquics. També és vital saber identificar la criminalització que acompanya i acompanyarà en molta més gran mesura el conjunt de lluites que qüestionen i qüestionaran cada vegada amb més força l’Estat Espanyol i Francès, i el sistema capitalista en conjunt.