Reforma de pensions i laboral. Sortida a la crisi?

Aquest començament d’any ens hem trobat amb una terrible xifra d’atur del 20%, un de cada 5 treballadors està sense feina. 1.331.500 persones a l’atur als Països Catalans. Aquesta xifra és encara més terrible, més crua si ens referim a l’atur juvenil, 20 punts per sobre de la mitja, on gairebé un de cada dos joves es troba a l’atur.

Abans de començar, cal recordar que els mitjans, polítics i sindicats al servei dels grans empresaris i la patronal menteixen quan ens volen fer creure que la crisi i l’atur són una desgràcia natural, com un terratrèmol o un huracà, que hem de sofrir. Res més lluny de la realitat, són ells mateixos els que durant els últims 30 anys han anat pactant reformes, amb les que han anat retallant drets i conquestes socials aconseguides amb anys de lluites i sofriment, són ells els culpables de la precarietat que patim els treballadores i treballadores, i amb més crueltat el jovent.

A més aquest nou curs ve marcat també per la presidència de l’imperi espanyol d’una Unió Europea en crisi, que sotmesa al dictat de les grans multinacionals exigeix a l’Estat Espanyol un lideratge a la sortida de la crisi capitalista. Així al mateix temps que ha assumit la presidència, el govern del senyor Zapatero, completament agenollat ja als interessos de la patronal espanyola ha presentat una reforma laboral i una reforma del sistema de pensions. Unes noves reformes destinades a empobrir encara més als treballadors, amb l’objectiu de fer pagar la crisi a les classes populars. Tot amb l’objectiu que com sempre, els rics puguin continuar enriquint-se.

Per una banda pretén augmentar l’edat de jubilació, de manera que ens calgui treballar encara més per una misèria de pensió que no arriba als 700 euros de mitjana. Mentrestant això sí, permet que Francisco González, president del Consell d’Administració del BBVA, es jubili amb una modesta pensió de 85 milions d’euros anuals. Govern socialista i obrer?

Per altra banda el senyor Zapatero pretén destruir els pocs drets laborals que queden, submergint a les classes populars cada cop més a la misèria. Així ara ens trobem davant la reforma laboral anhelada per la patronal, que la vol dur a terme ara que patim la crisi que el seu sistema ha provocat. Una reforma que ha de millorar la competitivitat, a l’espanyola: abaratint l’acomiadament dels treballadors; permetent la reducció de la jornada laboral quan l’empresa vulgui (reduint així el salari i impossibilitant tenir estabilitat); fomentant el treball parcial i potenciant per tant la necessitat del pluritreball; reimpulsant les ETT (Empreses de Treball Temporal) de manera que els treballadors ja no entrin dins els convenis col•lectius de les empreses on treballen, etc.

A més als joves, la franja més precària i inestable, encara se’ns vol submergir més en la precarietat amb la nova modalitat de “contractes de formació” que provocaran que els joves, pel sol fet de ser-ho, cobrin menys, no cotitzin (i per tant no tinguin atur) i puguin ser acomiadats lliurement.

Un cop més la patronal i els governs s’escuden en la crisi per plantejar mesures que suposadament han de crear treball i que l’únic que aconseguiran és desestructurar encara més el mercat laboral, fent avançar la precarietat i la inestabilitat encara més. Unes noves condicions que obligaran encara més als treballadors, especialment als joves, a ser dòcils, a no protestar, a llepar el cul a l’amo si volen la renovació, si volen treballar.

Un cop més els suposats sindicats de CCOO i UGT es disposen a representar una funció d’aquest circ malvat amb la patronal i el govern com a actors principals. Hem de tenir clar el paper que han jugat en reformes prèvies i el que jugaran en aquesta reforma. El paper de frenar la consciència popular, d’aïllar i criminalitzar les protestes, d’impedir l’organització obrera i de legitimar la reforma.

Així les classes populars, les dones, els immigrants i els joves hem de tenir clar el nostre paper. Només organitzant-nos podrem defensar els nostres drets. Exigint i guanyant el dret a decidir sense acceptar imposicions ni espanyoles ni de la patronal. Només exercint el dret a decidir sobre l’economia als Països Catalans, podrem avançar cap a una veritable sortida de la crisi que la majoria ja fa molts anys que patim, el capitalisme.

Neix l'Assemblea de Joves de Gironella !

Manifest de presentació:

Els joves ens hem trobat amb una societat envellida, cansada i sense il•lusió, que es fonamenta en l'individualisme i la por. L'individualisme i la por, dues característiques imposades per un Estat espanyol, capitalista i patriarcal, que els joves mai hem acceptat. Un Estat que es sustenta en una constitució hereva del franquisme que nosaltres mai no hem votat, que es fonamenta en un sistema capitalista que ens explota dia a dia, que resumeix la nostra vida al mot precarietat sense el nostre permís. Els joves ens hem trobat amb un sistema polític construït per una classe política corrupta, que tan sols es preocupa a fer favors als rics i a guanyar eleccions. Un sistema que any rere any augmenta les desigualtats, avança cap a una catàstrofe mediambiental, cap a la conculcació de drets polítics i civils. Aquesta és l'herència amb què els joves ens hem trobat, herència que des dels mitjans de comunicació ens volen vendre com la única societat viable i possible.
Nosaltres, els joves, no acceptem ni acceptarem mai un sistema que té per únic objectiu robar la riquesa de la majoria i concentrar-la en una minoria. Mai acceptarem que se'ns digui què podem o no podem fer amb el nostre cos. Mai acceptarem que ens imposin per la força res. Ni un imperi espanyol opressor del poble català, ni un sistema capitalista que converteix en fum els nostres somnis, ni un sistema patriarcal que ens vol toros masclistes i barbies submises dins aquest ramat del què hem decidit no formar part.

Gironella, la perla del Llobregat, abans una vila viva i combativa, ha perdut de mica en mica aquest esperit reivindicatiu que havia tingut en el seu temps. Una societat que s'ha adormit a poc a poc en la letargia del conformisme i que ha perdut molt de dinamisme social. El jovent del poble no se n'escapa pas. La manca d'espais on projectar les seves inquietuds i el seu oci ha desembocat en uns joves apagats, desorganitzats, extremament distanciats de la presa de decisions que els afecten. Gironella, com tants altres pobles, viles i ciutats dels Països Catalans, ha estat víctima d'un procés generalitzat d'especulació immobiliària, les principals víctimes del qual som els joves, condemnats a la precarietat i a no poder accedir a un habitatge digne. A més, en una comarca com el Berguedà cal sumar-hi la dificultat de trobar feina, fet pel qual molts gironellencs han de desplaçar-se fora de la comarca per tal de poder treballar.
Tanmateix, i com deia Martí i Pol, la remor persisteix.

És per aquest motiu que s'ha decidit organitzar una assemblea de joves a Gironella. Tenim clar que l'única manera de poder anar contracorrent i avançar és d'unir-nos i d'organitzar-nos: d'altra banda, els nostres esforços seran en va. La construcció d'una alternativa juvenil és una qüestió urgent, perquè és vital canviar la cara de Gironella, i la lluita al carrer és la lluita del jovent. Perquè és vital un espai que posi en contacte els joves de Gironella i realitzi les seves inquietuds socials i polítiques. Creiem que és imprescindible una Assemblea de Joves que plasmi aquest inconformisme en un projecte radical, radical en el sentit etimològic de la paraula: arrel. Perquè no ens serveixen els pedaços a un sistema basat en l’explotació i l’opressió d’uns sobre els altres. Només arribant a l'arrel injusta del sistema acabarem superant-lo. Només d'aquesta manera farem de Gironella la vila que volem que sigui, sols així farem dels Països Catalans un poble lliure i solidari.

Per conèixer la societat que ens envolta, però, hem de partir d'un punt de vista global que ens permeti entendre el perquè de les injustícies que ens envolten. Així no podem obviar la fase terminal del capitalisme en què ens trobem. Aquest sempre ha sortit de les seves crisis augmentant la repressió i les desigualtats, sempre n'ha sortit amb guerres imperialistes i amb una major destrucció de les reserves naturals. Així els joves estem convençuts que la superació del capitalisme és la única manera d'avançar cap a una societat justa i democràtica. Perquè el nostre objectiu és aconseguir una societat sense classes, sense explotats ni explotadors, per això som socialistes. Perquè volem una societat justa formada per pobles lliures i solidaris entre ells, perquè per a això és imprescindible acabar amb l'opressió d'uns pobles sobre uns altres, per això som independentistes. Perquè volem una societat de persones lliures, per això és imprescindible acabar amb el conjunt de valors reaccionaris que ens limiten la nostra vida, que ens imposen uns rols, creen relacions de poder i exclusió per raó de gènere o opció sexual, per això volem acabar amb el sistema patriarcal. La nostra perspectiva global ens fa ser part del projecte polític de l'Esquerra Independentista catalana, que estratègicament lluita per aquests objectius als Països Catalans, és per tot això que els joves apostem radicalment per la Independència, el Socialisme i la destrucció del patriarcat a Gironella, als Països Catalans i al món.

L'enyorat Joan Fuster afirmava amb tota la raó del món que "la política, o la fas o te la fan", fem-la doncs i prenguem els carrers.

Assemblea de Joves de Gironella
9 de Gener de 2010

www.ajgironella.ppcc.cat

Cap a on van els nostres enemics o cap a on anem nosaltres?

Després de l’11 de Setembre, després del referèndum d’Arenys, després de veure com l’independentisme està cada cop més arrelat i és a la vegada més transversal, em venen algunes reflexions al cap que vull compartir vers l’Esquerra Independentista i el moment actual al Principat. Venim d’uns anys de renúncies i de silencis, d’uns anys en que els polítics dels partits en tenien prou en autodefinir-se com a “independentistes” o “catalanistes” per a continuar mantenint-se al poder i estar legitimats per una massa social que en menor o major mesura rebutja l’Estat Espanyol com a propi.

Ha estat també un temps de silenci en que les activitats i lluites de l’Esquerra Independentista i les classes populars han estat emmordassades pels mitjans de comunicació del poder. Tan sols hem aconseguit superar aquesta barrera en comptades ocasions; com en el cas de les fotos del rei, el cas del Franki o les mobilitzacions estudiantils. En aquestes ocasions hem aconseguit superar el cercle mediàtic gràcies a la desobediència a les lleis de l’Estat en els dos primers casos, i gràcies a les formes de lluita basades en la confrontació i en la combativitat en el tercer. Hi ha hagut però algunes altres ocasions en que també hem aconseguit superar el filtre mediàtic del poder, i aquesta ha estat en la lluita institucional i l’avanç de les CUP a les últimes municipals. I veiem aquí dos exemples contraris i oposats de perquè hem esquivat el filtre mediàtic, en el primer per la gran capacitat que té l’Esquerra Independentista de solidaritzar-se, de plantar cara, d’actuar amb coherència i en ocasions de desbordar el silenci mediàtic imposat. En la segona, i tot i que l’ascens de regidors vingui produït pel treball de base que fan totes les organitzacions i col•lectius afins a l’Esquerra Independentista, han estat els mitjans del poder els que han volgut centrar únicament el triomf en la vessant institucional i donant-li una importància mediàtica que en cap cas es pot equiparar a la que donen, per exemple, a la cada any més massiva manifestació a favor de la llibertat dels presoners polítics catalans l’11 de setembre, que es veu sistemàticament silenciada i ignorada.

Venim d’uns temps de renúncies com deia al principi, dels que uns autoanomenats “independentistes” pactaven amb el govern espanyol el grau de submissió de part de la nostra terra, oblidant més de la meitat d’aquesta. Venim d’un temps de mentides i enganys, però també d’un temps en que tot i el silenci mediàtic l’Esquerra Independentista ha estat al carrer, a les viles i als barris, fent feina i donant exemple. Ha estat al carrer desemmascarant cada una de les traïcions dels polítics al poble català, combatent cada una de les injustícies que el sistema capitalista ens provoca. I segurament aquests dos i algun altre factor –com la corrupció- han aconseguit arribar a uns nivells de desconfiança i de descrèdit de la classe política que sembla no tenir aturador. Entre els joves especialment, els polítics són vistos com una classe aburgesada, que tan sols i és per mantenir-se i enriquir-se, com una classe de mentiders i corruptes.

Mentrestant l’Esquerra Independentista ha crescut i creix, ja que la nostra alternativa és des de baix, les nostres persones són honestes i la nostra lluita és coherent. I és aquest motor, segurament amb algun altre ajuda –com la ridícula parafernàlia de l’Estatut principatí- el que ens ha portat a la situació de descrèdit polític, de descrèdit institucional, de descrèdit a les lleis i a l’Estat Espanyol. Una situació en la que l’Esquerra Independentista parteix d’una bona posició per a ser la força motriu d’un procés d ‘alliberament nacional i social. I això la classe política ho sap, però sobretot ho saben els poderosos capitalistes i ho sap l’Estat, que sempre intentaran subordinar la nostra lluita al front institucional, per domesticar-nos, per fer-nos perdre la coherència, per que algun dia deixem de ser les mes compromeses, les que més lluitem, en definitiva les més coherents. Però ni ho han aconseguit fins avui, ni ho aconseguiran mai.

És en aquest context on comencen a aparèixer plataformes, associacions, col•lectius i un llarg etcètera, que s’autodefineixen com a moviments socials i que apostaven al principi pel sobiranisme i dret a decidir i que aquest estiu han patit una radicalització i aposten ara ja per la independència. Aquesta és una victòria de l’Esquerra Independentista, i així ho hem de veure i dir, nosaltres hem estat els únics que des de fa 30 anys hem reclamat la independència com a única via democràtica possible per al poble català. No obstant desprès d’anys de silenci i de renúncies, l’Esquerra Independentista està més forta que mai, i hi ha més independentistes que mai. Així podem estar satisfets d’haver aconseguit superar l’aïllament polític i mediàtic imposat per l’Estat espanyol i els mitjans del poder. Tot i el silenci d’aquests, hem aconseguit ser presents a moltes viles i barris i a esdevenir l’alternativa nacional i social a un estat opressor i capitalista.

La nostra victòria és parcial però, ja que tot i haver aconseguit despertar les consciències nacionals i desplaçar el poble català cap a l’independentisme, vers l’opressió capitalista no hem estat capaces d’aconseguir plantejar una alternativa socialista i revolucionària, almenys en la mateixa mesura i força. És aquesta l’escletxa que ens ha quedat perquè ara els poderosos intentin dissoldre’ns en unes noves plataformes, que emparant-se en el seu “independentisme” pretenen desplaçar-nos del pol de confrontació independentista i socialista que som, per tal d’enterrar la lluita revolucionària i socialista, i silenciar-nos una altra vegada. I molt bé ho han entès els mitjans del poder que han començat a donar un pes molt important a projectes sobiranistes suposadament “apolítics”, i molt bé ha entès la situació part de la classe política que a partir de Reagrupament o el que esdevingui, es reclamarà com a pol independentista, i més com a moviment social que com a polític –tot i que els seus integrants siguin polítics professionals-. Aquesta serà la nova arma utilitzada per intentar silenciar un cop més a l’Esquerra Independentista i desplaçar-la mediàticament del pol independentista que és.

I és aquí on no hem de caure en els seus paranys ni en els seus jocs barats. No ens hem de llançar a una carrera electoral amb Reagrupament, aquesta tan sols ens provocaria rebaixar el nostre discurs revolucionari i al final els resultats serien bons tan sols on som capaces de fer una lluita diària i plantejar alternatives de veritat. El que ens toca és expandir el nostre projecte i consolidar-lo on ja hi és. Arrelar-nos al nostre entorn i ser referents locals. El que ens toca en aquest moment és reforçar la lluita revolucionària i socialista, reforçar les lluites veïnals i sindicals, de les assemblees de joves, estendre la solidaritat amb les represaliàdes i estendre en fi, un discurs i un missatge que ja mai més pugui ser assimilat pel sistema capitalista i els seus titelles institucionals. L’Esquerra Independentista ha de ser capaç de transmetre el missatge de que o som socialistes o no serem ni lliures ni independents. De que en definitiva o som socialistes o no serem.

11 de Setembre i Gironella 2009

Manifest llegit a l'obra l'11 de Setembre i Gironella.

Primer de tot vull felicitar a tots els gironellencs i gironellenques que feu possible aquesta obra, amb la vostra participació escriviu un any més la història d’aquesta Gironella que ens te enamorats, gràcies de tot cor, avui vosaltres feu brillar més que mai la perla del Llobregat, i ens ompliu a la resta d’orgull al dir d’on som, de Gironella. Vull homenatjar al Cau, on he passat la major part de la vida, als que em van educar fent de caps i jo de nen, i als que m’han estat educant fent de nens i jo de cap, i especialment a la resta de caps que ho heu fet possible i m’heu aguantat.

Avui commemorem els ja gairebé 300 anys de la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714, fet que significava el final d’una guerra que havia començat el 25 d’Abril de 1707 amb la Batalla de l’Almansa al País Valencià. En aquesta els Països Catalans perdien la llibertat i començava l’ocupació borbònica que encara dura avui dia. Per altra banda, cal no oblidar també la Catalunya Nord, des de fa 350 anys en mans franceses pel tractat dels Pirineus, pactat a la nostra esquena.

I igual com recordem la derrota i honorem els resistents d'aquell 1714, també vull recordar una altra derrota i uns altres resistents de la nostra memòria col•lectiva: aquest any ja en fa 70 de la caiguda de la major part de les nostres comarques i ciutats en mans de les tropes de Franco i dels seus aliats feixistes. I de la mateixa manera que aquella derrota i els quaranta anys de la llarga nit franquista que la seguiren expliquen la presó de pobles que és Espanya, també hem d’honorar a tots aquells homes i dones que abans i després de 1939, i abans i després de 1978, s'alçaren contra el feixisme i per la llibertat fins i tot arriscant la seva vida i a vegades perdent-la, una càlida abraçada també als que des de les presons continuen lluitant per la llibetat. Fer memòria i homenatjar als i les nostres combatents és essencial perquè la seva història ens ensenya, amb el seu exemple de lluita i de sacrifici, quin és el camí de la dignitat i de la llibertat.

Així doncs commemorem una derrota i l’inici de l’ocupació espanyola, però també commemorem gairebé 300 anys de resistència, 300 anys de lluites d’homes i dones d’aquest poble, que han mantingut en vida el foc d’aquests Països Catalans partits, humiliats, ultratjats, oprimits... homes i dones que avui en dia mantenen el foc de la resistència, treballant des dels caus, des de les assemblees de joves, des de grups de teatre i entitats esportives, des dels instituts i universitats, des dels mitjans d’informació populars, des dels llocs de treball, des dels carrers i les places... homes i dones que no s’arronsen, que no accepten imposicions, que no es resignen a desaparèixer i que dia a dia continuen donant vida a aquest poble.

Aquest any ens trobem a les portes de que un tribunal espanyol retalli el que queda ja d’un “estatutet” pactat per polítics botiflers que, renunciant a la unitat dels Països Catalans, han oblidat València i les Illes, es conformen tan sols amb les molles que ja fa anys ens explicava l’Ovidi. 30 anys de molles i renúncies, 30 anys d’una suposada democràcia que no ens permet decidir que volem ser. L’Estat Espanyol ha demostrat ser incompatible amb la llibertat dels pobles que oprimeix; així les catalanes i els catalans hem de continuar organitzant-nos, dels de pobles i viles, des dels barris i dibuixar dia a dia un camí cap a la llibertat, un camí cap a la independència.

La independència, com la llibertat no es demana, es pren i s’exerceix. Comencem des de ja a exercir la nostra independència, comencem a construir des de ja la nostra societat lliure i justa, una societat sense imposicions, sense opressions, una societat plena de solidaritat, d’amor i d’igualtat, comencem des de ja a construir la independència!

Visca Gironella!
Visca la terra!

11 de Setembre de 2009

L’Assemblea de Joves de l’Alt Urgell, inicia avui la campanya “Capitalisme + Crisi = Jovent precari2”

L’Assemblea de Joves de l’Alt Urgell, inicia avui la campanya “Capitalisme + Crisi = Jovent precari2”, amb la qual volem combatre el sistema capitalista. Des de l’AJAU, entenem que el capitalisme és un sistema injust, dissenyat perquè els rics cada vegada ho siguin més, i els pobres cada vegada ho siguin més també. Així mateix, la crisi no és un moment puntual dintre el sistema sinó que és un període recorrent que necessita el capitalisme per tal d’anar avançant i redistribuint riqueses, concentrant-les cada cop en més poques mans, fet que indestriablement porta a que cada cop més mans tenen menys.

Així mentre durant els períodes d’expansió els empresaris i grans capitalistes veuen augmentar la seva taxa de benefici, aquests pretenen que en època de crisi i recessió siguem els i les treballadores qui paguem els seus plats trencats. Dintre aquesta conjuntura, el jovent, precari ja per naturalesa, veiem multiplicada la nostra precarietat, la nostra taxa d’atur i les dificultats per viure dignament.

És per això que el jovent hem de dir prou. Dir prou als bancs i caixes que durant anys ens han estat robant, i que ara ens volen fer pagar les seves festes. Dir prou als especuladors que durant anys ens han estat robant i explotant, i que ara també ens volen fer pagar les seves festes. Dir prou als polítics que durant anys han estat ajudant a que ens robessin, i que ara ens diuen que ens apretem el cinturó i reparteixen milions a lladres i explotadors.

La campanya de l’AJAU, s’emmarca dins la línia de treball de la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI) de “Capitalisme + Crisi = Jovent precari2”, amb la qual les diverses assemblees de joves d’arreu dels Països Catalans pretenem aportar la nostra lluita i esforços a enderrocar el capitalisme i amb ell l’opressió social, però també la personal i nacional que en són conseqüències. Així des de l’Alt Urgell us animem a participar al cicle de xerrades i actes que tindran lloc durant la campanya i que comencen avui amb la presentació de la mateixa i amb la xerrada “Idees per entendre la crisi” d’un militant d’Endavant, organització política de l’Esquerra Independentista.

Davant això els joves hem d’organitzar-nos, participar a les assemblees, encartellar, assenyalar els culpables de la nostra precarietat, solidaritzar-nos amb les reprimides per intentar canviar les coses. Davant la crisi i el capitalisme, les joves hem d’apostar d’una vegada per totes pel socialisme, per construir una economia democràtica, al servei del poble i no de banquers amb les butxaques foradades i polítics corruptes. Davant la crisi les classes populars, i especialment el jovent i les dones, hem d’organitzar-nos i lluitar, hem de sembrar la llavor d’un contrapoder a partir del qual podrem i haurem d’avançar cap a una societat més justa, cap al socialisme.

Assemblea de Joves de l’Alt Urgell - CAJEI

Comunicat de l'Esquerra Independentista de l'Alt Urgell en suport a Iniciativa Internacionalista

Comunicat de l’Esquerra Independentista de l’Alt Urgell


Des de l’Esquerra Independentista de l’Alt Urgell, diversos joves, estudiants i persones a títol individual, volem mostrar el nostre suport a la candidatura d’Iniciativa Internacionalista – La Solidaritat entre els Pobles a les properes eleccions europees del 7 de juny.

Volem aprofitar també per denunciar l’actitud lamentable dels partits amb representació parlamentària envers el procés de criminalització que ha patit aquesta candidatura.
D’una banda PSOE i PP, impulsors del fallit procés d’il•legalització d’aquesta;
de l’altra el silenci còmplice de CIU, ERC i ICV, que davant d’aquest atropellament de drets bàsics no només han mirat cap a una altra banda, sinó que en algun cas han volgut aprofitar la situació per treure’n rèdits electorals. És d’aquesta manera que han intentat silenciar la veu que aposta per canviar l’estat de les coses, per avançar en una democràcia que permeti tots els projectes polítics, per avançar en un sistema que superi el capitalisme i sigui més just.

Així doncs emplacem a la ciutadania a fer arribar al parlament europeu una veu que denunciï la naturalesa antidemocràtica de l’Estat Espanyol, que nega el dret a decidir, i fins i tot el dret a la paraula, als pobles que el formen. Emplacem a totes les persones independentistes i d’esquerres de l’Alt Urgell a respondre a l’Estat Espanyol, al sistema capitalista i la seva crisi amb un vot rebel, amb un vot de lluita.

El dia 7 tots i totes mostrem el nostre rebuig a les seves imposicions, a les seves lleis i a les seves injustícies. El dia 7 donem suport a Iniciativa Internacionalista !

Esquerra Independentista de l’Alt Urgell

Iniciativa Internacionalista

L’internacionalisme és la solidaritat entre els pobles, la solidaritat entre la gent que pateix les diverses opressions imperialistes i capitalistes. L’internacionalisme avui és el que defensa les diverses lluites dels cada cop més pobles que lluiten per la seva llibertat. Internacionalisme és l’antifeixisme, tingui la màscara que tingui. Internacionalisme és la lluita contra l’explotació, es doni al poble que es doni i afecti a les treballadores que afecti. Internacionalisme és entendre un sistema global capitalista que provoca l’opressió de pobles i treballadores. Internacionalisme és lluitar a cada un d’aquests pobles per superar l’imperialisme, el capitalisme, el patriarcat que ens oprimeix.

Dintre el marc de les eleccions al parlament europeu del proper 7 de juny s’ha confeccionat una plataforma, Iniciativa Internacionalista – La solidaritat entre els pobles, composada per les esquerres independentistes i anticapitalistes de tot l’Estat espanyol. I és que en aquest marc, “espanyol” de suposada “democràcia”, hi ha partits que no es poden presentar a les eleccions. Per donar veu als que se’ls nega Iniciativa Internacionalista s’aixeca com l’únic projecte real per trencar el silenci que imposa l’Estat feixista espanyol, que no dubta a fer servir tots els mitjans per acabar amb les revolucionàries, siguin del poble que siguin.

Iniciativa Internacionalista és el punt de confluència on s’ajunten els revolucionaris castellans, catalans, gallecs, asturians, canaris, andalusos, extremenys, aragonesos i bascos per recuperar la veu que el feixisme pseudodemòcrata ens roba amb les seves il•legalitzacions. És una veu per oposar-se al capitalisme que cada cop produeix més pobres i menys miserables, tot i que en qualitat ho siguin més.

Han intentat il•legalitzar Iniciativa Internacionalista i fins i tot sota les seves lleis antidemocràtiques no ho han aconseguit. Ara intenten silenciar al màxim l’activitat d’Iniciativa Internacionalista amb tots els mitjans. Però no ho aconseguiran ja que aquesta iniciativa internacionalista surt de dones i homes que no es conformen nomes en pensar, nomes en dir que moltes coses estan malament en aquesta societat. Sinó que a més de pensar-ho, a més de dir-ho, actuen per canviar-les. Dones i homes que posen el seu temps, que posen el seu esforç, que posen la seva il•lusió per veure un món més just. Dones i homes que s’enfronten a l’especulació immobiliària, que defensen el territori. Dones i homes que lluiten per aconseguir millores laborals o millores socials. Dones i homes que denuncien la falta de llibertat per decidir si es vol o no ser part d’aquesta Espanya imposada, obligada, o que cremen els símbols d’una monarquia que mai ha estat necessària. Dones i homes que demanden igualtat real entre gèneres i sexualitats. Aquesta és la força d’aquesta candidatura.
Aquesta és la força d’un vot de lluita.

Entre totes i tots ho aconseguirem tot!

www.iniciativainternacionalista.org