dimarts, 27 de novembre del 2007

Linxament mediàtic o intent de legitimació de l’intimidació i la tortura?

El pròxim 6 de juny tindrà lloc a Barcelona una manifestació contra el “linxament mediàtic que rep el cos dels Mossos d’Esquadra”, es queixen de què se’ls qüestioni sistemàticament i que degut a això la població no els té “simpatia”.

No és el cos dels Mossos d’Esquadra el que va agredir els manifestants, en favor dels espais alliberats, amb punxons el dissabte 19 de maig?

No és el cos dels Mossos d’Esquadra el que va interrogar a un jove de Torà fins que firmà l’autoinculpació, això si just abans d’entrar a l’hospital per sobredosi d’amfetamines?

No és el cos dels Mossos d’Esquadra el que desallotja cases alliberades sense cap tipus d’ordre judicial (il·legalment doncs)?

No és el cos dels Mossos d’Esquadra el que ha sortit en vídeos apallissant a més d’un detingut a les comissaries?

No és el cos dels Mossos d’Esquadra el que “va atropellar sense intenció un jove que es va escapar del cotxe trencant una finestra”? No us recorda massa als joves que intentaven saltar per la finestra en els interrogatoris de l’època dura del franquisme?

No és el cos dels Mossos d’Esquadra el que detingué la Núria, membre dels moviments socials gironins, que tot i no haver estat mai ni fitxada, van acusar de terrorisme sense cap tipus de prova? I els que continueu mantenint l’acusació tres mesos després tot i que les proves encara no han aparegut?

No és el cos dels Mossos d’Esquadra el que detingué a gairebé una cinquantena de manifestants fa un any a la manifestació estudiantil del 17 de Novembre? Era la seva primera actuació a Barcelona, i van deixar clar de quin peu calcen.

No obstant el cos dels Mossos d’Esquadra ha rebut últimament un tractament des dels mitjans d’”informació” excel·lent, fent-l’hi tot un seguit de publicitat per aconseguir la simpatia de la gent, simpatia que són incapaços d’aconseguir al carrer amb les seves accions. Des de reportatges on els Mossos són els protagonistes, fins a espectaculars accions retransmeses en directe, passant això si per la important labor que fan enfront els accidents de trànsit i contra els incívics, fins a arribar al punt de sortir com a protagonistes en una sèrie televisiva en la principal televisió pública catalana. És això linxament senyors dirigents dels sindicats policials? A mi més aviat em sembla publicitat enganyosa.

Segons l’últim informe presentant per la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, les denúncies per maltractaments al Principat van passar de 77 l’any 2005, a 144 l’any 2006, important augment que gairebé doble les xifres de l’any anterior. De les 144 agressions, 73 es van produir contra membres dels moviments socials.

És lògic que aquests fets, atacs aberrants a la llibertat i a la dignitat de les persones siguin omesos als mitjans de comunicació? Alguns ja ho són, quants han arribat a nosaltres, de 144? Altres davant l’evidència i gravetat salten a la llum pública, això si, sempre explicant que en cap cas estan generalitzats. És això linxament mediàtic per als dirigents policials?

El que haurien de fer els sindicats policials és investigar tots aquests casos i fer que no es tornin a repetir, eliminar les actituds vexatòries i de superioritat existents en bona part del cos. En el cas que aquestes actituds o part d’elles responguin a ordres de comandaments superiors, o fins i tot dels dirigents polítics el que haurien de fer és denunciar-ho. Seguir les recomanacions del relator especial per a la prevenció de la tortura de la ONU, fins ara ignorades per polítics i dirigents policials també és una bona solució. Aquesta és la manera de recuperar la confiança del poble al qual serveixen i no cap altra.

No serà doncs que el que es pretén amb aquesta manifestació és guanyar l’acceptació de la societat, pressionant a els mitjans de comunicació perquè encara silenciïn més els casos repressius del que ho fan?

O encara més dolorós per els que estimem la llibertat i dignitat de les persones per sobre de tot, no serà que volen legitimar i fer quotidians tots aquests atacs, muntatges policials i agressions?

Article publicat a La Directa, juny 2007