Remuntem el vol?

Remuntem el vol?

Aquesta és la pregunta que dijous i divendres es faran les classes dirigents d’aquest país, assessorades com sempre per personalitats de la metròpoli. La pregunta correcta hauria de ser COM remuntem el vol. Però ells això ja ho han decidit, no obstant el que ara busquen trobar és que canvien ara perquè no canviï res demà. En altres paraules com salven el sistema polític, els bancs i els grans especuladors perquè puguin continuar fent el mateix que han fet fins ara.

El poder econòmic amb la seva especulació ha creat l’actual crisi, però a més durant anys s’ha enriquit amb l’especulació mentre feia pagar preus abusius per l’habitatge per exemple fent que la veritable crisi l’arrosseguem d’anys endarrere. El capital és el que ha traslladat la producció a altres zones on els treballadors tenen menys drets per a augmentar el benefici. Com pot ser que ara en Rossell, Fornesa, Sumarroca, Adell entre altres representants d’aquest capital ara ens vulguin fer pagar els plats trencats que el seu sistema ha provocat?

Els partits polítics estan venuts i sotmesos al capital i els poders econòmics. Han deixat via lliure a aquests per especular al seu gust a canvi de favors, com poden ara plantar-li cara?

Les cúpules sindicals, amb Toxo i Cándido al capdavant, han anat traint i desmobilitzant els treballadors als últims anys, acceptant a canvi de subvencions i cadires de poder les successives retallades socials, salarials i laborals. Com poden ara pretendre defensar els treballadors?

I sobretot, com tenen tots ells junts la poca vergonya, la cara dura i el cinisme de dir que són els treballadors i treballadores els que s’han d’ajustar el cinturó?
De dir que es congelin les pensions mentre ells es jubilen amb milers d’euros?
De dir que és la sanitat i l’educació on s’han de retallar costs mentre van a la clínica privada i porten els fills a col•legis pijos?

Tots ells són culpables i còmplices de la crisi, l’atur i la precarietat actual. I venen aquest dijous a la Seu a representar una funció més d’aquest circ que pretén legitimar les retallades. Venen fer veure que discuteixen, a pensar què canvien perquè no canviï res, però sobretot perquè ells continuïn estant allà.

Davant aquesta pantomima, s’ha convocat una concentració de rebuig, a les 20h a davant de Sant Domènech, abans que les classes dirigents deixin de “discutir-se” i vagin al seu particular sopar de “dieta laboral” al Castell, una mostra més de la seva manera de fer: a la tarda parlar de crisi, retallades i responsabilitat, a la nit sopar de luxe.

El primer canvi necessari l’hem d’impulsar tots i totes, i és fer-los marxar a tots ells culpables directes o còmplices de la situació que patim, així com de les retallades i reformes laborals que preparen als seus luxosos dinars. Que agafin el vol i marxin ben lluny!

Reforma de pensions i laboral. Sortida a la crisi?

Aquest començament d’any ens hem trobat amb una terrible xifra d’atur del 20%, un de cada 5 treballadors està sense feina. 1.331.500 persones a l’atur als Països Catalans. Aquesta xifra és encara més terrible, més crua si ens referim a l’atur juvenil, 20 punts per sobre de la mitja, on gairebé un de cada dos joves es troba a l’atur.

Abans de començar, cal recordar que els mitjans, polítics i sindicats al servei dels grans empresaris i la patronal menteixen quan ens volen fer creure que la crisi i l’atur són una desgràcia natural, com un terratrèmol o un huracà, que hem de sofrir. Res més lluny de la realitat, són ells mateixos els que durant els últims 30 anys han anat pactant reformes, amb les que han anat retallant drets i conquestes socials aconseguides amb anys de lluites i sofriment, són ells els culpables de la precarietat que patim els treballadores i treballadores, i amb més crueltat el jovent.

A més aquest nou curs ve marcat també per la presidència de l’imperi espanyol d’una Unió Europea en crisi, que sotmesa al dictat de les grans multinacionals exigeix a l’Estat Espanyol un lideratge a la sortida de la crisi capitalista. Així al mateix temps que ha assumit la presidència, el govern del senyor Zapatero, completament agenollat ja als interessos de la patronal espanyola ha presentat una reforma laboral i una reforma del sistema de pensions. Unes noves reformes destinades a empobrir encara més als treballadors, amb l’objectiu de fer pagar la crisi a les classes populars. Tot amb l’objectiu que com sempre, els rics puguin continuar enriquint-se.

Per una banda pretén augmentar l’edat de jubilació, de manera que ens calgui treballar encara més per una misèria de pensió que no arriba als 700 euros de mitjana. Mentrestant això sí, permet que Francisco González, president del Consell d’Administració del BBVA, es jubili amb una modesta pensió de 85 milions d’euros anuals. Govern socialista i obrer?

Per altra banda el senyor Zapatero pretén destruir els pocs drets laborals que queden, submergint a les classes populars cada cop més a la misèria. Així ara ens trobem davant la reforma laboral anhelada per la patronal, que la vol dur a terme ara que patim la crisi que el seu sistema ha provocat. Una reforma que ha de millorar la competitivitat, a l’espanyola: abaratint l’acomiadament dels treballadors; permetent la reducció de la jornada laboral quan l’empresa vulgui (reduint així el salari i impossibilitant tenir estabilitat); fomentant el treball parcial i potenciant per tant la necessitat del pluritreball; reimpulsant les ETT (Empreses de Treball Temporal) de manera que els treballadors ja no entrin dins els convenis col•lectius de les empreses on treballen, etc.

A més als joves, la franja més precària i inestable, encara se’ns vol submergir més en la precarietat amb la nova modalitat de “contractes de formació” que provocaran que els joves, pel sol fet de ser-ho, cobrin menys, no cotitzin (i per tant no tinguin atur) i puguin ser acomiadats lliurement.

Un cop més la patronal i els governs s’escuden en la crisi per plantejar mesures que suposadament han de crear treball i que l’únic que aconseguiran és desestructurar encara més el mercat laboral, fent avançar la precarietat i la inestabilitat encara més. Unes noves condicions que obligaran encara més als treballadors, especialment als joves, a ser dòcils, a no protestar, a llepar el cul a l’amo si volen la renovació, si volen treballar.

Un cop més els suposats sindicats de CCOO i UGT es disposen a representar una funció d’aquest circ malvat amb la patronal i el govern com a actors principals. Hem de tenir clar el paper que han jugat en reformes prèvies i el que jugaran en aquesta reforma. El paper de frenar la consciència popular, d’aïllar i criminalitzar les protestes, d’impedir l’organització obrera i de legitimar la reforma.

Així les classes populars, les dones, els immigrants i els joves hem de tenir clar el nostre paper. Només organitzant-nos podrem defensar els nostres drets. Exigint i guanyant el dret a decidir sense acceptar imposicions ni espanyoles ni de la patronal. Només exercint el dret a decidir sobre l’economia als Països Catalans, podrem avançar cap a una veritable sortida de la crisi que la majoria ja fa molts anys que patim, el capitalisme.

Neix l'Assemblea de Joves de Gironella !

Manifest de presentació:

Els joves ens hem trobat amb una societat envellida, cansada i sense il•lusió, que es fonamenta en l'individualisme i la por. L'individualisme i la por, dues característiques imposades per un Estat espanyol, capitalista i patriarcal, que els joves mai hem acceptat. Un Estat que es sustenta en una constitució hereva del franquisme que nosaltres mai no hem votat, que es fonamenta en un sistema capitalista que ens explota dia a dia, que resumeix la nostra vida al mot precarietat sense el nostre permís. Els joves ens hem trobat amb un sistema polític construït per una classe política corrupta, que tan sols es preocupa a fer favors als rics i a guanyar eleccions. Un sistema que any rere any augmenta les desigualtats, avança cap a una catàstrofe mediambiental, cap a la conculcació de drets polítics i civils. Aquesta és l'herència amb què els joves ens hem trobat, herència que des dels mitjans de comunicació ens volen vendre com la única societat viable i possible.
Nosaltres, els joves, no acceptem ni acceptarem mai un sistema que té per únic objectiu robar la riquesa de la majoria i concentrar-la en una minoria. Mai acceptarem que se'ns digui què podem o no podem fer amb el nostre cos. Mai acceptarem que ens imposin per la força res. Ni un imperi espanyol opressor del poble català, ni un sistema capitalista que converteix en fum els nostres somnis, ni un sistema patriarcal que ens vol toros masclistes i barbies submises dins aquest ramat del què hem decidit no formar part.

Gironella, la perla del Llobregat, abans una vila viva i combativa, ha perdut de mica en mica aquest esperit reivindicatiu que havia tingut en el seu temps. Una societat que s'ha adormit a poc a poc en la letargia del conformisme i que ha perdut molt de dinamisme social. El jovent del poble no se n'escapa pas. La manca d'espais on projectar les seves inquietuds i el seu oci ha desembocat en uns joves apagats, desorganitzats, extremament distanciats de la presa de decisions que els afecten. Gironella, com tants altres pobles, viles i ciutats dels Països Catalans, ha estat víctima d'un procés generalitzat d'especulació immobiliària, les principals víctimes del qual som els joves, condemnats a la precarietat i a no poder accedir a un habitatge digne. A més, en una comarca com el Berguedà cal sumar-hi la dificultat de trobar feina, fet pel qual molts gironellencs han de desplaçar-se fora de la comarca per tal de poder treballar.
Tanmateix, i com deia Martí i Pol, la remor persisteix.

És per aquest motiu que s'ha decidit organitzar una assemblea de joves a Gironella. Tenim clar que l'única manera de poder anar contracorrent i avançar és d'unir-nos i d'organitzar-nos: d'altra banda, els nostres esforços seran en va. La construcció d'una alternativa juvenil és una qüestió urgent, perquè és vital canviar la cara de Gironella, i la lluita al carrer és la lluita del jovent. Perquè és vital un espai que posi en contacte els joves de Gironella i realitzi les seves inquietuds socials i polítiques. Creiem que és imprescindible una Assemblea de Joves que plasmi aquest inconformisme en un projecte radical, radical en el sentit etimològic de la paraula: arrel. Perquè no ens serveixen els pedaços a un sistema basat en l’explotació i l’opressió d’uns sobre els altres. Només arribant a l'arrel injusta del sistema acabarem superant-lo. Només d'aquesta manera farem de Gironella la vila que volem que sigui, sols així farem dels Països Catalans un poble lliure i solidari.

Per conèixer la societat que ens envolta, però, hem de partir d'un punt de vista global que ens permeti entendre el perquè de les injustícies que ens envolten. Així no podem obviar la fase terminal del capitalisme en què ens trobem. Aquest sempre ha sortit de les seves crisis augmentant la repressió i les desigualtats, sempre n'ha sortit amb guerres imperialistes i amb una major destrucció de les reserves naturals. Així els joves estem convençuts que la superació del capitalisme és la única manera d'avançar cap a una societat justa i democràtica. Perquè el nostre objectiu és aconseguir una societat sense classes, sense explotats ni explotadors, per això som socialistes. Perquè volem una societat justa formada per pobles lliures i solidaris entre ells, perquè per a això és imprescindible acabar amb l'opressió d'uns pobles sobre uns altres, per això som independentistes. Perquè volem una societat de persones lliures, per això és imprescindible acabar amb el conjunt de valors reaccionaris que ens limiten la nostra vida, que ens imposen uns rols, creen relacions de poder i exclusió per raó de gènere o opció sexual, per això volem acabar amb el sistema patriarcal. La nostra perspectiva global ens fa ser part del projecte polític de l'Esquerra Independentista catalana, que estratègicament lluita per aquests objectius als Països Catalans, és per tot això que els joves apostem radicalment per la Independència, el Socialisme i la destrucció del patriarcat a Gironella, als Països Catalans i al món.

L'enyorat Joan Fuster afirmava amb tota la raó del món que "la política, o la fas o te la fan", fem-la doncs i prenguem els carrers.

Assemblea de Joves de Gironella
9 de Gener de 2010

www.ajgironella.ppcc.cat