Els propers dies venen a la Seu, dins el marc de la Trobada d’Empresaris del Pirineu, alguns dels grans poderosos de l’empresariat català i espanyol, acompanyats dels polítics de torn, amb l’objectiu de convèncer a la resta de petits i mitjans empresaris, sobre l’anàlisi de la situació actual de la crisi i les sortides que els poden beneficiar més. Entre les seves propostes segur que es repetiran paraules com “internacionalització”, “infraestructures”, “competitivitat”, “contenció despesa”, “moderació salaris”.
I és que no proposen res de nou, són els mateixos que han provocat la crisi, són els que un govern suposadament d’esquerres ha hagut de rescatar privatitzant tot l’esforç de les classes treballadores. Són els mateixos que imposen les seves retallades en sanitat, educació i pensions, no hi ha diners diuen?
Per a salvar-los a ells sí que n’hi ha hagut, ho necessitaven més que nosaltres? El que ells volen es esmicolar els drets socials per tal de fer-hi negoci amb els seus fons de pensions privats, els seus hospitals privats i les seves escoles privades!
Ara vindran a la Seu i exigiran bones infraestructures com l’Aeroport que desprès que el govern de la suposada esquerra el projectés, el nou govern, igual de titella ja ha avançat que no paralitzarà, tot i que costi 1.260.000 euros. Exigiran augmentar la competitivitat, o en paraules entenedores noves retallades de drets dels treballadors, sembla que no en tinguin prou amb la reforma laboral i la reforma de pensions que un altre dels seus governs titelles, en aquest cas el de Madrid ha fet. També parlaran d’internacionalitzar els negocis, amb això han portat un gran expert, el president de d’una de les organitzacions de crims internacionals més amb més saquejos al currículum: Repsol YPF.
I és que ells, són una minoria, preocupada només per a tenir més i més, actitud imprescindible dins el sistema capitalista, i actitud que ens ha portat a una crisi, actitud que necessàriament ens hi havia de portar donat el caràcter finit del planeta i de la riquesa. Una crisi que ara ens volen fer pagar a totes les que no l’hem provocat. A totes menys a ells que l’han provocat. I és que ells, ni porten els fills a l’escola pública, ni són usuaris de la sanitat pública (excepte en els casos de malalties greus on la privada se’n renta les mans) i molt menys confien en el pla de pensions públic.
El capitalisme ens torna a demostrar que no funciona, ha sortit de cada crisi amb canvis que permetien un increment de l’especulació i del diner ràpid en diversos sectors. Ara vol tornar a fer el mateix, destrossant l’estat del benestar i els drets dels treballadors, creant nous negocis en l’educació, la sanitat i les pensions. Però quan l’expansió d’aquests nous negocis s’acabi, tornarà a entrar en crisi. Llavors, que serà el següent que ens robaran?
Alhora el sindicalisme groc de CCOO i UGT, i les suposades esquerres de PSC, ICV i ERC s’han demostrat incapaces de plantar cara a les grans elits capitalistes. Amb el seu possibilisme, només encaminat a aconseguir quotes de poder i petites reformes sense anar a la rel del problema, han desmobilitzat al poble i ens han portat a un atzucac sense sortida. Aquesta suposada esquerra ha acabant fent ells polítiques neoliberals, s’ha acabat prostituint al capitalisme per a mantenir la seva cadira i el seu cotxe oficial, i no li ha importat fer reformes laborals, del sistema de pensions, etc. Tampoc li ha importat “netejar” els carrers de protestes, tot i que ara demanin dimissions, com va passar amb el moviment estudiantil. I un cop més, com s’ha demostrat al llarg de la història, davant una dreta real i una suposada esquerra que fa el paper de la dreta, la població opta per la versió original.
Ara, desprès de 30 anys de renúncies i rendicions, i totalment des legitimats els veurem intentar fer un rentat de cara, recuperant part del discurs d’esquerres per a reconduir la indignació cap a la via possibilista i reformista que els garanteix la menjadora però que a nosaltres ja sabem on ens porta: a la submissió als mercats i als poderosos.
Ara ens toca a nosaltres, als del carrer, a les treballadores, a les indignades de les places, als joves, als pirinencs. Ara ens toca a nosaltres, els que anem a l’hospital on han tancat el quiròfan, als que ens en lloc de classe a l’estiu tenim sauna als barracons del institut i al hivern tenim nevera. Ara ens toca als que portàvem el fill a l’escola rural que han tancat, als que han rebaixat el sou per a salvar el banc que ens fa pagar l’hipoteca. Ara ens toca a totes aquelles que sofrim aquest sistema injust, fet a mesura dels rics i poderosos, ara és el nostre moment. Hem de transformar la nostra indignació en organització i en lluita.
El gran Joan Fuster ja va escriure: tota política que no fem nosaltres, serà feta en contra nosaltres.
Canviar el sistema és possible i necessària, no ho farem ràpidament ni espontàniament. A través de la organització constant, creant espais democràtics de base, creant un teixit participatiu popular i mantenint la coherència és com podrem bastir la unitat popular, com a projecte que des de l’Alt Urgell i des dels Països Catalans ens vehiculi cap a el canvi i l’alliberament.
Empresaris i polítics es trobaran aquest cap de setmana i els que facin falta per a trobar sortides a la crisi que els afavoreixin a ells, nosaltres també hem de fer-ho. Ells lluiten i lluitaran per a defensar els seus privilegis i interessos, nosaltres continuarem agenollats pagant els seus luxes?
Atrevim-nos a lluitar, atrevim-nos a guanyar!
