llibertat detingudes!

Puig, la impotència dura instants.

Instants d’impotència al posar-me a la pell de la companya, a la cel•la, sola i aïllada amb tot de goril•les intentant que es trenqui.
Instants d’impotència al pensar en el patiment de la família, en els projectes estroncats per la repressió dels rics per mantenir-se.
Impotència al llegir el lamentable coro acomplexat i llepaculs de periodistes i opinadors.

Però Puig, la impotència dura poc.
Es transforma en FÀSTIC cap als mercenaris que apliquen la repressió seguint el manual.
Es transforma en RÀBIA cap als polítics botiflers que continuen defensant els rics i poderosos i destrossant les nostres vides.
Es transforma en ODI als rics, ODI als poderosos, ODI a tots els que us lucreu d’aquest sistema criminal i aplicant la violència cap als que nomes volem viure.
Es transforma en ACCIÓ contra tots vosaltres, ho volem tot per a tots i us esmicolarem els privilegis.

I Puig, la impotència dura instants però tenim memòria i la ràbia la dosificarem fins la victòria!

D’estafa planificada a robatori violent El sistema grinyola cada vegada més fort. Milers de famílies desnonades. Milers de famílies per sota el llindar de la pobresa. Milers de famílies amb tots els seus membres a l’atur. I encara més: un de cada dos joves no treballa, i l'altre té una feina de merda. I els preus no paren de pujar. Les taxes per accedir a la Universitat es doblen i fan d’aquest dret un luxe. Ens volen robar la sanitat pública posant taxes i copagaments perquè en paguem una de privada i ells facin negoci. Noves reformes laborals que ens deixen en una absoluta precarietat i misèria. I encara més: tancant hospitals i CAPs, acomiadant metges i mestres, i augmentant la ràtio d’alumnes per classe i les llistes d’espera. Mentrestant, ajudes milionàries als bancs. Milions de retallades en salut i educació. Milions per salvar els rics i els seus privilegis. L’estat es desemmascara. L’explotació capitalista queda a la vista als ulls dels que s’atreveixen a mirar. La maquinària de propaganda del poder està cada dia més deslegitimada. Amb la crisi, la disfressa del capitalisme s’ha fet insostenible, fa aigües i amb aquesta l’engany. I la gent comença a dir prou. Molts diuen prou a casa dinant, al bar fent una cervesa amb els companys, al carrer en trobar-se amb la veïna. Alguns, pocs, surten al carrer i comencen a demostrar que una alternativa és possible: gràcies a aquests tot s’accelera, i la història comença a caminar. L’autodefensa de classe apareix davant del robatori dels rics. Recuperar el nostre futur, recuperar la democràcia implica destruir el capitalisme, destruir les seves estructures de poder i control. La lluita de classes torna a la superfície.

Més mossos al carrer i més armats: 8.000 agents per protegir els dirigents dels Bancs Europeus reunits a Barcelona. El que havia estat una estafa planificada, acceptada per la població gràcies a les engrunes que ens repartien, es transforma ara en un robatori armat i violent. Fortificació de Barcelona, milers d’agents encaputxats corrent per “Barcelona”. Franctiradors als terrats. Helicòpters volant. Centenars de furgons corrent amunt i avall tot el dia. Pallisses a València. Empresonats. Llistes de perillosos. Identificacions massives. Criminalització. Persecució política. Mentrestant, indults als lladres encorbatats de CIU del cas Turisme, indults als mossos torturadors de les Corts, Camps al carrer, Urdangarin al carrer, Rato al carrer. Aquesta és la cara de la seva democràcia: els privilegis no es toquen, el sistema no es canvia. Però nosaltres ja fa temps hem perdut la por i cada cop en som més que plantem cara. Van voler que oblidéssim, però toca recordar que ja cantaven fa anys “ja lliure de l’engany, en veuré milers com jo, que van vencent la por”.