S'ha acabat la impunitat

El proper divendres 28 de gener, el govern aprova una reforma del sistema de pensions que augmenta l’edat de jubilació i el temps mínim de cotització. La mesura provocarà una reducció de la pensió del 25% de mitjana, això si havent pagat el mateix. La justificació és simple si vivim més hem de treballar més. Simple i demagògica per no dir mentidera. El sistema de pensions es paga a partir de la població que treballa en aquell moment, amb un 20% d’atur el problema és que ens falten treballadors o feina? La intenció és com sempre el que compta, tenir més excedent econòmic i poder invertir en borsa per una banda, i fomentar els plans d’estalvi privats per l’altre. L’interessat és el de sempre. També son els de sempre els titelles i les seves bandes sonores que ens intenten fer comprensible i lògic el que no ho és.

Ara però “s’ha acabat la impunitat”. Aquest és el titular més repetit pels diaris electrònics, el contundent anunci va acompanyat de la segona part més clarificadora “als que ocupen propietats privades”, i ha sortit de la boca del conseller d’interior que assumia ja el càrrec dient que netejaria Barcelona dels que ell anomena anti-sistemes.

Aquesta és la seva prioritat en un sistema on la corrupció política és la tònica general i on fa tan sols uns dies ell mateix maniobrava descaradament per intentar desvincular CDC del cas Palau. En aquest cas, eradicar la impunitat dels corruptes no deu ser una prioritat per a ell, no fos que passés dels àtics de la comissaria de les corts a les cel•les del subterrani.

Fent memòria tampoc va ser una prioritat per a ell afavorir el dret a l’habitatge mentre va ser Conseller d’Obres Públiques. Just abans de plegar afirmava que “No se puede hablar de burbuja inmobiliaria peró los precios están subiendo de una manera excesiva”. El mèrit no és la negació de la bombolla immobiliària, ni la petita pujada de que parlava que era de més d’un 60%, el mèrit és multiplica si tenim en compte que ho va aconseguir en tan sols tres anys de mandat. Serà una prioritat la impunitat dels responsables de la bombolla immobiliària que va fer que els pisos arribessin a preus impossibles i van provocar que ara s’hagin de destinar recursos públics a solucionar els efectes del desinflament de la bombolla? I la impunitat als que van veure el seu patrimoni multiplicat amb aquesta bombolla?

I ja reflexionant sobre el concepte d’impunitat, la pregunta que em faig aquests dies és: quedarà impune el PSOE que arribava al govern amb la promesa de no retallar drets i ara no para? Quedarà impune el silenci de CCOO i UGT a canvi de subvencions? Quedaran impunes els mitjans que menteixen i intoxiquen? Quedaran impunes els culpables i responsables d’aquest sistema anti-persones?

De nosaltres depèn, el 27 i sempre, ens veiem als carrers!