La repressió és una eina que utilitzen els Estats per a controlar la societat, amb la qual persegueix l’objectiu de debilitar tots els moviments que el qüestionin o el posin en perill, i exerceix diversos efectes: el primer, sobre el reprimit, que patirà en primera persona el fet d’haver d’enfrontar-se a un judici, en molts casos desigual. En segon lloc, introdueix la por a l’entorn de l’afectat i a tot el moviment en general, intentant que es desisteixi. Un altre efecte important de la repressió és la criminalització del subjecte que la pateix però també de tot el col·lectiu al que pertany. Per últim, la repressió desestabilitza el moviment al què afecta ja que obliga a destinar esforços en la defensa dels reprimits i suposa un desgast per als companys, tot això provoca que el col·lectiu afectat deixi de fer la seva feina natural per a lluitar contra la repressió.
Mossos d’Esquadra i repressió són dos conceptes que van lligats. Des del seu inici el cos dels Mossos d’Esquadra compta amb la seva Brigada Mòbil (antiavalots) i amb
Els primers són els encarregats de dissoldre i criminalitzar determinades protestes incòmodes. La brigada d’informació exerceix una repressió més puntual, controlant les persones que participen dels moviments socials, sindicals, polítics, etc.
Les actuacions de la policia del principat han estat les de reprimir i silenciar per la via violenta el que no aconseguien callar des de les institucions. Davant les protestes estudiantils, sindicals o dels transportistes, la repressió ha estat l’única resposta que han rebut els col·lectius que s’han vist obligats a protestar al carrer davant les contradiccions del sistema capitalista d’aquests darrers anys.
Aquesta repressió va acompanyada d’alguns mètodes que coarten la llibertat d’expressió com l’encerclament i segrest de manifestacions en les quals es controla la manifestació, se la rodeja, i s’impedeix entrar i sortir a ningú. En aquests casos d’una presència desmesurada d’agents antidisturbis el dret a la manifestació es veu greument coaccionat i la protesta durament criminalitzada.
La utilització de fitxers polítics també ha quedat demostrada en nombrosos judicis en els quals se citen militàncies i activitats de persones sense antecedents, activitat que serveix per a controlar els militants més actius de les organitzacions i, quan es pot, dirigir la repressió contra ells.
Aquesta, ens agradi o no, vulguem veure-la o no, és la realitat de l’Estat capitalista espanyol, com ha quedat demostrat en les seves accions contra els diferents moviments que el qüestionen. Els exemples més recents a casa nostre poden ésser els judicis als antimonàrquics o el recent empresonament d’en Franki, en el camp laboral ens podem trobar amb la criminalització i repressió cap als conductors d’autobús de TMB o més recentment contra els transportistes. A nivell estudiantil les protestes contra el procés de Bolonya han avançat en la seva criminalització quan s’apropa el moment d’aprovar els nous plans d’estudis que hauran d’aplicar la reforma neoliberal de l’educació superior imposada des d’aquesta nova “Europa del Capital”.
És en aquest context on conèixer la repressió, el seu fi i els seus mitjans, ens ajudarà a identificar-la quan aquesta afecti el nostre entorn. És en aquests moments que serà més necessària que mai la nostra solidaritat amb els col·lectius afectats, davant la repressió directa en forma de detencions i empresonaments la resposta popular és molt important com ens demostren els casos d’en Franki o dels anti-monàrquics. També és vital saber identificar la criminalització que acompanya i acompanyarà en molta més gran mesura el conjunt de lluites que qüestionen i qüestionaran cada vegada amb més força l’Estat Espanyol i Francès, i el sistema capitalista en conjunt.
