La incredulitat s’anava transformant però en impotència al adonar-me que era veritat, que l’havien tancat per a lluitar contra l’imperialisme espanyol i contra els seus símbols d’ocupació. Poc a poc la impotència es transformava en una solidaritat cap a ell, en una tendresa cap a la seva família, entorn social que un estat que s’autodenomina democràtic acabava de submergir a la misèria. Aquesta és la solidaritat que em porta a escriure ara, que em va portar el mateix dilluns davant
Mentides com les de la premsa que titllava als concentrats de anti-sistema, desqualificant així qualsevol raó per a la concentració. No eren capaços d’explicar que havien tancat un company nostre que l’únic delicte que havia comés era defensar la llibertat dels pobles. Tampoc eren capaços d’informar a la societat que a desenes de pobles s’estaven estenent les concentracions i mostres de solidaritat amb en Franki.
Tampoc he sentit ningú qüestionar l’ultratge que significa despenjar la bandera d’un imperi que ocupa el teu poble. L’ultratge en veritat és el que significa tenir un símbol de l’estat imperialista espanyol penjat del balcó.
I per acabar una abraçada de dignitat, tendresa i resistència al Franki, a la seva cel·la de Can Brians 2, d’on ben segur estarà lluitant per a la llibertat dels pobles i persones.
Que el seu somriure ens acompanyi.
Aquesta batalla l’hem de guanyar!
Per ell, per nosaltres!
FRANKI LLIBERTAT!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada